BARCELONA, 15 ago. (EUROPA PRESS) -
Les 'narcosales' obertes els últims anys a la ciutat de Barcelona han permès reduir en un 77% el nombre de xeringues usades que es recullen a la via pública des del 2004.
Les dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), recollides per Europa Press, reflecteixen un descens constant des de les 13.100 agulles recuperades el 2004 fins a les aproximadament 3.000 de l'any passat.
L'anuari de l'ASPB del 2011 --quan es van recollir unes 3.500 agulles-- ja subratlla que aquesta caiguda "coincideix amb l'obertura de sales de consum" de drogues i amb el ple desenvolupament del programa d'intercanvi de xeringues, dues mesures pal·liatives que pretenen minimitzar els problemes socials i de salut associats a les drogodependències.
D'entre les 3.000 agulles recuperades a la ciutat --més de vuit al dia--, el districte de Ciutat Vella és el que acumula més xeringues abandonades, seguit de Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí.
L'Ajuntament va anunciar el juliol que obrirà noves sales de venipunció a Gràcia i Nou Barris, i ho estudia a l'Eixample abans del 2016, en el marc del seu nou pla d'acció sobre drogues, per la qual cosa les Corts serà l'únic dels deu districtes sense aquest equipament.
Després de desplegar-se de l'anterior pla entre el 2009 i el 2012, la capital catalana té 16 centres d'atenció i seguiment (CAS) en drogues i dos busos --un com a sala de venipunció i un altre que dispensa metadona-- que es desplacen per la ciutat, i que en total atenen unes 12.200 persones a l'any.
Les 'narcosales' de Barcelona, pensades per als qui no poden deixar el consum, van atendre l'any passat 3.557 persones --al voltant de 2.000 d'elles, al centre de Baluard--.
INTERCANVI
L'Agència de Salut Pública de Catalunya, per part seva, va intercanviar l'any passat 965.000 xeringues utilitzades per consumir heroïna i cocaïna als aproximadament 8.000 drogodependents que es calcula que existeixen en el conjunt de Catalunya.
El programa costa a la Generalitat 274.000 euros només en material --el kit inclou una agulla, alcohol desinfectant i una cassoleta--, si bé els estudis realitzats a escala internacional apunten que, per cada dòlar gastat en intercanvi de xeringues, el sistema sanitari se n'estalvia 25.
De fet, les xifres demostren que, respecte dels 34 euros per drogodependent que suposa el programa --cadascun intercanvia unes 120 xeringues de mitjana a l'any--, l'atenció d'un malalt de sida es situa en 11.000 euros --tenint en compte que hi ha uns 33.000 infectats de VIH a Catalunya, el cost per a la Generalitat d'atendre aquest col·lectiu va pujar l'any passat als 363 milions d'euros.
Un consumidor assidu de drogues pot injectar-se heroïna quatre vegades al dia, i un de cocaïna per via parenteral fins a nou vegades, i el programa ha aconseguit que més de la meitat dels seus usuaris retornin la xeringa una vegada utilitzada.
El model instaurat ha demostrat el seu èxit en diverses dades; per exemple, mentre el 80% dels heroïnòmans eren seropositius els anys 90, el percentatge ha baixat un 30% actualment, en un context en el qual també ha baixat el consum d'aquesta droga, i ara inicien tractament per desintoxicar-se unes 1.600 persones l'any enfront de les més de 5.000 de fa dues dècades.
