El PSC avisa que hi ha sumes alternatives i li demana no actuar com si tingués majoria absoluta
BARCELONA, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
L'oposició a la Diputació de Barcelona ha reprotxat a CiU que, després de trencar amb el PP, hagi configurat el primer govern en minoria de la corporació --que presideix l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve--, l'estructuració de la qual ha sortit aquest dijous endavant en un ple extraordinari amb l'únic suport de CiU i l'abstenció de la resta --PSC, PP, ICV-EUiA i ERC--.
El ple ha donat compte del nomenament de quatre vicepresidències, una menys que quan governaven junts CiU i PP, i han estat nous en el càrrec l'alcalde de Cercs, Ferran Civil, que assumeix la primera i l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer, que encapçala la tercera.
S'han aprovat les grans àrees, de manera que Civil s'encarrega de Desenvolupament Econòmic Local; l'alcaldessa de Sant Cugat i vicepresidenta segona, Mercè Conesa, d'Atenció a les persones, i els diputats de CiU Carles Rossinyol --regidor de Sabadell--, d'Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies, i Joan Carles Garcia --alcalde de Tordera--, de Presidència.
El portaveu del PSC, Josep Mayoral, ha subratllat que és la primera vegada des del 1979, quan la democràcia es va implantar en les administracions municipals, que la Diputació té un govern "en solidari i en minoria", i ha recordat que anteriors presidents havien optat per formar governs amb altres formacions malgrat la seva majoria absoluta -com el PSC amb CiU el 1983--.
Per a Majoral, alcalde de Granollers, els anteriors presidents socialistes havien entès que "el món local del país és polièdric", i ha considerat que ara el que es necessita és dotar aquest àmbit de musculatura davant d'un futur complex pels incompliments financers de l'Estat i Generalitat, i la reforma local sense consens que impulsa el PP des del Govern.
Ha avisat que "hi ha sumes alternatives" a la qual veu majoria minoritària de CiU --ha recordat que té 20 diputats de 51--, davant del que l'ha emplaçat a no actuar com si tingués majoria absoluta, i considera la ruptura amb el PP estètica; l'expresident de la Diputació, Antoni Fogué (PSC), es manté com a vicepresident --ara quart--, un lloc simbòlic.
El portaveu d'ERC i regidor de Barcelona, Jordi Portabella, ha defensat que en plena crisi "cal que hi hagi un enfortiment de la credibilitat de les institucions" i va arribar a acords estables, i ha destacat que la corporació provincial necessita el màxim d'estabilitat per exercir el seu rol de garantir, per exemple, els serveis als municipis.
També ha criticat que desconeix l'estratègia del govern, i en la mateixa línia s'ha posicionat el seu homòleg d'ICV-EUiA i edil de Badalona, Àlex Mañas, que ha demanat recuperar el diàleg social --uns 200 treballadors de la Diputació s'han manifestat a la porta contra les retallades-- i dubta també d'una ruptura real entre CiU i PP.
En el fons figura el nomenament del popular Josep Llobet --regidor de Gavà--, vicepresident fins ara a l'anterior govern CiU-PP, com a diputat delegat per a les relacions amb la Fundació Privada Democràcia i Govern Local, entitat sense ànim de lucre constituïda el 2002 per iniciativa de la Diputació barcelonina per assessorar en matèria de règim local.
RÈPLICA DEL GOVERN
Des del govern, Cañizares ha defensat que ara només és viable governar en minoria i ha replicat al PSC que "no hi ha majories alternatives", i ha reivindicat que sempre han mantingut un diàleg obert amb tots els grups i que en el que va de mandat els ajuntaments han rebut molt més de la corporació que en anys anteriors de governs socialistes.
El portaveu del PP i edil barceloní, Alberto Villagrasa, ha considerat que el pacte amb CiU ha funcionat molt bé, i que s'ha trencat per motius aliens a la corporació --Esteve va reconèixer en el seu moment que pel context polític català--, reivindicant que tenen "la consciència molt tranquil·la per haver fet bé" el que havien de fer i que han tractat de la mateixa manera tots els ajuntaments.
