Diu que Catalunya està disposada a assumir una candidatura en solitari per als JJOO
MADRID, 15 juny (EUROPA PRESS) -
El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona i diputat al Parlament, Ernest Maragall, ha plantejat recuperar les inversions no executades a Catalunya en els últims 7 anys en una moció que defensarà en el pròxim ple de la cambra catalana per demanar un fons de compensació a l'Estat.
"Recuperarem realment els imports acumulats d'aquests set anys en els quals s'ha constatat que no hi ha hagut el mínim grau acceptable de compliment de les inversions pressupostades i compromeses", ha assegurat aquest dimecres en una Trobada Digital d'Europa Press.
Ha recordat que no estan demanant "una cosa estranya" perquè la clàusula que van aprovar amb l'Estatut del 2006 preveia unes determinades inversions amb l'addició que, si no s'executaven, es transferien els recursos al Govern perquè des de Catalunya es poguessin executar.
"Adoptarem aquest criteri, que ja ha estat vigent, que ha estat llei espanyola i negociarem com això es materialitza per al període 2014-2022", ha recalcat, i ha lamentat que les xifres d'aquest any no són excepcionals ni úniques, malgrat que les troba escandaloses.
A més a més, ha destacat que no es tracta d'un "problema polític de compliment o de lleialtat institucionalitat", sinó d'un fet que assegura que està deprimint l'economia catalana, el model productiu i que està impedint la creació d'ocupació massiva.
INFRAESTRUCTURES CULTURALS
Maragall també ha reclamat una aportació financera estatal equitativa per a les infraestructures culturals i científiques, ja que considera "ofensiva" l'aportació de l'Estat a les institucions culturals catalanes, que ha xifrat en un 27%, i ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat en comissió una proposició en aquest sentit.
Respecte a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-el Prat, ha dit que si el diàleg entre el Govern central i la Generalitat hagués continuat, es podria haver arribat a un acord: "És l'Estat el que no s'asseu, no presenta propostes de diàleg institucional", ha retret.
JJOO D'HIVERN
D'altra banda, ha subscrit les declaracions d'aquest dimecres de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en les quals ha sostingut que la candidatura als JJOO d'Hivern del 2030 amb Aragó es troba en un "punt de no retorn".
Maragall ha assegurat que Catalunya està disposada a assumir una candidatura en solitari, creu que l'Estat i Aragó "han perdut una oportunitat" i ha destacat el paper de Barcelona en una possible candidatura, que per ell és de valor afegit, d'experiència i d'història, ha dit.
VEU "IRRACIONALITAT" A JUNTS
Preguntat per si el Govern acabarà l'actual legislatura, ha opinat que l'executiu continuarà unit, però no descarta que "en algun moment pugui acabar apareixent una irracionalitat derivada de posicions personals o d'inquietuds més radicals" a Junts.
En aquest sentit, ha assegurat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, "té clar que Catalunya necessita un govern estable durant la legislatura completa", per la qual cosa Maragall té pocs dubtes que el Govern no l'acabi.
Ha defensat la capacitat del Govern de "gestionar distàncies i contradiccions", un fet que no constata en el Govern central ni l'Ajuntament de Barcelona, en què no veu una experiència compartida, i ha descartat la possibilitat d'un tripartit d'esquerres a Catalunya.
Sobre l'espionatge amb Pegasus, ha constatat una "diferència de tracte explícita" després que el jutge ha arxivat provisionalment la investigació per espionatge a ell mateix i al conseller Roger Torrent, i que, en canvi, l'Audiència Nacional hagi rebut i enviat a repartiment la denúncia sobre l'espionatge al president del Govern central, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Finalment, no ha concretat qui serà el número 2 de la llista per a les municipals del 2023 i, preguntat per la possibilitat que ho sigui la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, ha sostingut que hi té tot el dret i els atributs per ser-ho i que "és un actiu indiscutible".
