Publicat 15/04/2023 13:08

Maragall (ERC) vol fer de Barcelona la "gran capital republicana" de la m d'Aragons

L'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, aquest dissabte a la 'Festa de la República' de la formació
LORENA SOPENA - EUROPA PRESS

BARCELONA, 15 abr. (EUROPA PRESS) -

El candidat d'ERC a l'Alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha proclamat la seva intenció de fer de Barcelona "la gran capital republicana que el país necessita" i ha explicat que ho far de la m del president de la Generalitat, Pere Aragons.

Ho ha dit aquest dissabte a la 'Festa de la República' d'ERC a Barcelona, en la qual també ha intervingut el president de la Generalitat, Pere Aragons; líder d'ERC, Oriol Junqueras; la secretria general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta; el portaveu d'ERC al Congrés i candidat del partit a l'Alcaldia de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) Gabriel Rufián, i la número dos de la llista d'ERC a l'Alcaldia de Barcelona, Elisenda Alamany.

En la intervenció, Maragall ha enumerat una srie d'esdeveniments histrics que han tingut lloc a la ciutat de Barcelona, ha emfatitzat la repressió que es va produir a la comissaria de Via Laietana i ha criticat que el PSC i els Comuns "es neguin" a convertir-la en un espai de memria histrica.

Així mateix, ha celebrat que, segons ell, Pere Aragons "est tornant el concepte d'histria i de significació" a la Generalitat com a institució.

ELISENDA ALAMANY

Per part seva, Alamany ha lamentat que durant el mandat del candidat de Junts i exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, "es va voler obrir la ciutat, per no es va fer bé".

Segons ella, la reacció al mandat de Trias va ser l'arribada d'Ada Colau, que va voler "protegir els barcelonins i barcelonines, per no es va fer bé perqu no s'ha sabut entendre" la ciutat.

Considera que la victria d'ERC en nombre de vots en les eleccions municipals del 2019 justifica que aquestes "dues reaccions no les va avalar la ciutadania".

A l'acte, també hi ha assistit la consellera de la Presidncia, Laura Vilagr; la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tnia Verge; el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena; el conseller de Territori, Juli Fernández; el conseller de Salut, Manel Balcells; la consellera de Cultura, Natlia Garriga, i l'exconseller Raül Romeva, entre d'altres.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés