La remodelació, liderada per l'AMB, integrar un carril bus reservat que augmentar la velocitat comercial un 25%
BARCELONA, 19 des. (EUROPA PRESS) -
L'rea Metropolitana de Barcelona (AMB), els municipis implicats i la Generalitat han iniciat les obres per pacificar 13 quilmetres de l'antiga carretera comarcal C-245, un eix vial d'alta intensitat que uneix els municipis de Cornell de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gav i Castelldefels i que es reconvertir en un espai urb i metropolit.
Es tracta d'un projecte que apostar per la mobilitat sostenible i donar prioritat al transport públic, a la bicicleta i al vianant, ja que integrar un carril bus reservat que comunicar Cornell de Llobregat i Castelldefels a través d'una nova línia de Bus Metropolit, la Metrobús 8 (M8), que comptar amb busos elctrics articulats amb crrega per pantgraf, que s'installaran en els extrems de la línia.
El cap del Servei de Projectes i obres de Mobilitat Sostenible de l'AMB, Xavier Nogus, calcula que aquest carril bus permetr augmentar la velocitat comercial fins a un 25% en els trams urbans i retallar 15 minuts el temps de trajecte grcies a un sistema de parades centralitzades a la principals places de l'eix i a la prioritat semafórica en les mateixes.
Les rotondes de gran dimetre que es troben en aquesta via es convertiran en punts singulars d'aquest nou eix urb i de la futura línia d'autobús rpid, i es crearan un total tres grans places: la plaa Colom (Castelldefels), plaa Tanatori (Viladecans) i plaa Parellada (Sant Boi), la qual cosa aportar "una millora substancial de l'espai públic".
BICIS I VIANANTS
A més, aquesta remodelació integrar part de l'eix Bicivia 7, amb una via ciclable contínua i segregada entre Cornell i Castelldefels, i que connectar amb altres eixos per a bicicletes de la xarxa Bicivia metropolitana: "S'han projectat carrils amples i assegurances per als ciclistes i per als vianants, totalment segregats i visibles".
L'aposta per la mobilitat sostenible també arribar al vianant, que comptar amb un major nombre de passos de zebra, més illuminació amb nous fanals amb llum LED, així com millores en el paviment de voreres i ampliació de les mateixes; el que se suma a un increment del verd urb, amb més arbres i parterres.
MILLORA DE L'ESPAI PÚBLIC
"Es tracta d'un gran projecte metropolit que afecta a un rea en la qual viuen 350.000 persones, i que integra millores a l'espai públic, la mobilitat, la sostenibilitat i la innovació", ha expressat Nogus, que ha també ha emmarcat la transformació de la C-245 en la pandmia de la Covid-19.
Ha defensat que per l'AMB és "més necessari que mai" apostar per polítiques que ajudin la cohesió social i territorial de la metrpolis; fomentin l'ús del transport públic i els desplaaments a peu i amb bicicleta; treballin en la millora d'espais verds, així com afavorir la inversió econmica per fer front a l'efecte de la Covid-19 sobre les empreses i l'ocupació.
DOS ANYS D'OBRES
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat executar les obres --que es preveu que durin dos anys-- en coordinació amb els ajuntaments i l'AMB, i, a més, el Govern ja ha signat els convenis amb els ajuntaments implicats, que fixen les condicions de cessió de la titularitat de la nova infraestructura als consistoris.
El preu del projecte és de 35 milions d'euros, als quals se sumen quatre més d'expropiacions, i els costos de les quals assumir el món local --liderat per l'AMB--, mentre que la Generalitat aportar deu milions: "El cost per al món local estar finanat inicialment per l'AMB per un període mxim de fins a deu anys", ha detallat Nogus.
PROGRAMES D'INVERSIÓ
Malgrat que el projecte de la C-245 no pertany al pla d'inversions de l'AMB, per al coordinador d'Innovació i Infraestructures de l'AMB, Martín Gullón, es tracta d'un clar exemple de l'estil de polítiques metropolitanes que "es poden i han d'impulsar", i que tenen com a objectiu últim la reactivació de l'economia, la mobilitat sostenible i la transició energtica, entre uns altres.
El Pla metropolit d'inversions 2020-2023 per als municipis de l'AMB, dotat amb 361,15 milions d'euros, es destinar a finanar projectes en espais naturals i públics, infraestructures i equipaments, que s'articulen al programa de cohesió territorial (PACTI), millora urbana i social (PAMUS) i el de projectes i assistncia tcnica als ajuntaments i millora del paisatge natural i urb (PSG).
Gullón ha afegit que, arran de la crisi de la Covid-19, l'AMB ha aprovat un nou programa d'inversió dotat amb 110 milions per accelerar la recuperació econmica i crear ocupació en la metrpolis: el Pla de sostenibilitat ambiental per als municipis (PSA 2020-2023).
INVERSIONS PER A MUNICIPIS
El PSA és un programa d'inversions per als municipis de l'AMB alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides que vol impulsar projectes de mobilitat urbana sostenible; adaptar-la als nous requeriments sorgits arran de la Covid-19, i promoure la transició ecolgica i energtica mitjanant inversions en la gestió de recursos i residus municipals, entre d'altres.
Per exemple, per potenciar una mobilitat més sostenible i segura, de carcter individual, el PSA preveu dotar econmicament la creació de carrils bici i la Bicivia, la creació de nous aparcaments de bicicletes de gran capacitat (Bicibox) i l'ampliació dels serveis de bicicleta pública compartida, entre altres aspectes.
En l'mbit de l'espai públic, la inversió es podr destinar a transformacions urbanes que prioritzin l'espai destinat als vianants, mentre que en l'mbit de l'ecologia, es podran installar cobertes solars, prgoles fotovoltaiques per a autoconsumo i disposar d'energia neta de proximitat, així com rehabilitar equipaments per millorar la seva eficincia energtica i reduir consums.
L'assignació dels fons destinats a l'execució del PSA, amb una inversió determinada per a cada municipi metropolit, es caracteritza perqu vol ser proporcional i, al mateix temps, ajudar a compensar les desigualtats que hi ha entre els municipis metropolitans.
El contingut d'aquesta notícia està elaborat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona
