Més del 40% de les llars de Barcelona destina el 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer

El preu del lloguer a la ciutat ha crescut un 28,7% des del 2014

BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -

El 42,7% de la població de la ciutat de Barcelona i el 42,6% del conjunt de l'àrea metropolitana que viu en habitatges de lloguer destina més del 40% dels seus ingressos a pagar la quota, la qual cosa suposa la taxa més alta d'Europa, on la mitjana de la UE és del 27,9%.

Així ho recull el primer informe de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB), impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Generalitat, presentat aquest dimarts en roda de premsa.

En xifres absolutes aquest percentatge suposa que 300.000 persones a l'àrea metropolitana de Barcelona tenen un sobreesforç a causa del pagament del lloguer, que segons la presidenta de l'OHB Carme Trilla, provoca que aquestes famílies estiguin "més a prop d'una situació de risc" i que pot perillar el seu pagament de l'habitatge.

Aquesta xifra, que correspon al 2016, ha augmentat en els últims anys, ja que el 2011 el percentatge de persones que destinaven més del 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer a Barcelona era del 34,7% i en el conjunt metropolità del 38,8%.

Aquest percentatge disminueix en el cas de les persones que tenen una hipoteca --a Barcelona és del 17,2% i en tota l'àrea metropolitana del 21,3%-- i ha disminuït en els últims anys, la qual cosa suposa que actualment el 15,6% de la població de l'àrea metropolitana viu en habitatges que li suposen un cost superior al 40% dels seus ingressos independentment del tipus de tinença.

Trilla ha assenyalat que aquestes xifres no són tan altes com en els anys de la bombolla immobiliària, però que segueixen sent "taxes fora del suportable per a moltes famílies" i ha advertit que en els habitatges de lloguer és on estan empitjorant més les dificultats d'accés a l'habitatge.

Així mateix, l'informe mostra que el parc de lloguer ha disminuït des del 2011, especialment la del lloguer indefinit que se situa en el 2%, i Trilla ha expressat la seva preocupació per aquesta xifra, ja que creu que "la població cada vegada està més desprotegida perquè va desapareixent el lloguer indefinit".

PUJADA DE PREUS

L'informe també evidencia que els preus de l'habitatge han augmentat en els últims anys i Trilla ha alertat que és un increment que "preocupa però encara no són els creixements" que hi havia durant la bombolla immobiliària.

A Barcelona, el preu de l'habitatge entre el 2014 i el 2017 ha augmentat en tots els àmbits, però destaca l'increment del 43,1% en els habitatges de segona mà i del 28,7% en les de lloguer.

D'aquesta manera, el preu mitjà de l'habitatge a la ciutat és de 3.974 euros per metre construït en els habitatges d'obra nova, 3.891 en les de segona mà i el lloguer mensual és de 903,40 euros, mentre que en el conjunt de l'àrea metropolitana és una mica inferior.

Trilla ha assegurat que s'està arribant al sostre del mercat, ja que "el gruix de la demanda no troba el producte que busca" pels alts preus de l'oferta i ha rebutjat que la solució sigui el relloguer d'habitacions o compartir habitatge.

A més, l'informe assenyala diverses conseqüències que té aquest augment dels preus i la dificultat de la població d'accedir a l'habitatge, com l'augment de la desigualtat residencial; el descens de l'emancipació dels joves; desnonaments, principalment en l'àmbit del lloguer; augment de persones mal allotjades i de sol·licituds de serveis socials; la gentrificació, i l'augment del fenomen multillar, entre altres.

CANVIS DE RESIDÈNCIA

Una altra de les xifres destacades de l'informe és que en els darrers anys hi ha una tendència de disminució de la taxa de contenció de Barcelona, és a dir, que està augmentant la població que quan canvia de residència es trasllada a un altre districte de la ciutat o a un altre municipi de l'àrea metropolitana.

Trilla ha explicat que tradicionalment la població de Barcelona tenia una tendència de quedar-se en el mateix districte quan canviava de domicili, però que des del 2013 ha canviat i ha sostingut que podria ser per l'impacte del turisme, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha afegit que també poden influir altres fenòmens, com les persones que resideixen temporalment a la ciutat.

RECOMANACIONS POLÍTIQUES

L'OHB ha fet algunes recomanacions a les administracions públiques per millorar la situació de l'habitatge, com combinar accions per pal·liar les emergències actuals amb accions estructurals, utilitzar la planificació urbanística com un instrument més, i incrementar el parc d'habitatge destinat a polítiques socials, entre altres.

Colau ha agraït el treball a l'observatori i ha manifestat la necessitat d'abordar la qüestió de l'habitatge conjuntament amb totes les administracions: "Difícilment farem polítiques eficaces si fem polítiques municipals. La ciutat real és la metropolitana".

També ha criticat la falta de recursos econòmics que tenen els ajuntaments per afrontar aquest repte i ha recriminat al Govern central que ha disminuït "un 70% la política d'habitatge de l'Estat i situant-se a la cua d'Europa".

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, també ha acusat el Govern central d'estar inactiu en polítiques d'habitatge, ha expressat la seva preocupació per les xifres de l'informe i ha demanat actuar conjuntament: "Hem d'anar plegats i de la mà".

El secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, s'ha sumat a les crítiques a les polítiques del Govern central i ha lamentat que la capacitat d'influència de la Generalitat "està clarament limitada, de vegades, intencionadament influenciada a través dels plans estatals d'habitatge".