En tres dies van cremar 27.000 hectàrees
LLEIDA, 18 jul. (EUROPA PRESS) -
Mil hectàrees de bosc, de les 20.000 que van cremar en el gran incendi dels dies 18, 19 i 20 de juliol de 1998 a les comarques del Solsonès del Bages i la Segarra (Lleida), no tornaran a ser superfície boscosa, ja que s'han dedicat a altres cultius.
El cap del grup de Política Forestal i Control del Risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana, ha explicat a Europa Press que els ingressos extra generats per la venda forçosa de pins cremats va enfortir la incipient aposta per la producció porcina i va augmentar la superfície dedicada a cereals i altres cultius.
Segons Eduard Plana, aquell incendi, en el qual van cremar 27.000 hectàrees, 20.000 d'elles de bosc i unes altres d'altres cultius, va reafirmar la necessitat d'abordar la gestió del risc de grans incendis des d'una perspectiva integral, on l'agricultura i les activitats agràries són una peça clau a l'hora de mantenir els paisatges menys vulnerables a les flames.
La superfície de roures i alzines s'està recuperant amb més velocitat que la de pins, en ser una espècie que necessita una mica d'ombra, la seva regeneració avança sota les copes dels roures, alzines i els pins aïllats que no van cremar.
VA TRENCAR L'EQUILIBRI ECONÒMIC
Per a Plana, l'incendi va trencar l'equilibri econòmic de les famílies del territori que vivien de la ramaderia i de l'agricultura i que recorrien a els ingressos forestals generalment per a despeses extraordinàries.
"L'aportació extraordinària que va permetre inversions en ramaderia ha arribat a costa d'un actiu important que era el forestal, una petita guardiola a la qual els propietaris recorrien quan tenien una necessitat i anaven a la muntanya a tallar fusta", afirma.
"Aquest actiu no tornarà fins que aquest bosc no torni a ser madur, seran necessaris entre 80 i 100 anys", conclou el cap del grup de Política Forestal i Control del Risc.
