BARCELONA, 27 d'octubre (EUROPA PRESS)
El Museu d'Art Nacional de Catalunya (Mnac) de Barcelona i el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid reuneixen 213 obres de l'escultor barceloní Juli González per fer la seva major retrospectiva i saldar així "un deute important de Barcelona amb un dels seus artistes més internacionals", ha estimat avui en roda de premsa la directora del Mnac, Maite Ocaña.
"Els dèficits dels territoris de l'Estat són els del Reina Sofia" mentre que és un "museu de l'Estat", ha postil·lat el director del Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, en roda de premsa a Barcelona per justificar la seva coproducció de la mostra que acollirà del 10 de març a l'1 de juny de l'any que ve.
'Juli González. Retrospectiva' s'inaugura demà al Mnac, on romandrà fins al 25 de gener de l'any que ve. A més de les conegudes escultures de gran format, de ferro i de 360 graus, que li han reportat fama internacional, com 'Mujer peinándose II', 'Gran Maternidad' i 'La jirafa', l'exposició inclou pintures i dibuixos de la seva primera etapa artística, joies i bronzes forjats.
Segons ha explicat la comissària de la mostra, Mercè Doñate --que porta dos anys i mig treballant en aquesta retrospectiva--, la vocació juvenil de González va estar marcada per la influència de Picasso, amic seu amb el qual va estar anys sense parlar per uns dibuixos del seu germà Joan González que tenia la família Picasso.
"Va ser capaç de canviar de registre", malgrat la influència de Picasso, i començar a explorar en l'escultura de ferro, va destacar Doñate, les provatures de la qual també recull la retrospectiva: uns relleus primigenis, en els quals el buit comença a tenir un paper destacat, van derivar en petites escultures en les quals es retalla en buit, i 'El petó', primera escultura pròpiament dita però només de visió frontal.
'LA MONTSERRAT', LA GRAN ABSENT
González va cedir l'escultura 'La Montserrat' el 1937 perquè s'exposés al pavelló de la República Espanyola en l'Exposició Internacional de Paris, i la figura d'aquesta camperola catalana plena de coratge, amb un fill al coll i una falç a la mà es va convertir en un símbol contra la violència de la Guerra Civil.
La peça, que és en un museu d'Amsterdam, fa anys que no viatja per motius de conservació, i totes les insistències dels museus espanyols per tenir-la en aquesta retrospectiva van ser debades.
Malgrat l'absència d'aquesta obra mestra de González en la seva retrospectiva, sí que es podran veure les obres que mostren la llarga gestació de 'La Montserrat' i les diverses parts de 'La Montserrat gritando', una nova versió que la mort li va impedir acabar.
CELEBRAR EL GENI
Borja-Villel s'ha lamentat avui, rialler, que la sala de González en el Reina Sofia ara està "patètica, tristíssima" de tan buida, però "per poc temps", ha afegit Ocaña, ja que les obres que li falten perquè ara estan en aquesta mostra de Barcelona viatjaran amb totes les altres el març a Madrid.
Tot i això, el director del Reina Sofia ha destacat que és "molt important" aquesta exposició perquè "se n'han fet poques" de González, tenint en compte "l'important" que va ser per al món d'art del segle XX.
Segons Borja-Villel, González s'ha vist sempre "només des del punt de vista lineal" i únicament destacant la seva tècnica de soldadura, mentre que ha considerat "necessari veure les arrels" d'aquest artista català "en el modernisme, tota la complexitat i l'abstracció i la transcendència de la seva obra".
Dues fonts fonamentals de proveïment per a aquesta gran mostra han estat l'Institut Valencià d'Art Modern (Ivam) i el Centre Pompidou de París, els dos centres que tenen les millors col·leccions de González. La filla de l'artista, Roberta, va donar el 1972 una gran quantitat d'obres al Museu d'Art Contemporani de Madrid i al Mnac, però entre elles havia poques escultures de ferro.
