La mostra coincidirà amb una exposició entorn de 'La batalla de Tetuan' de Marià Fortuny
BARCELONA, 14 març (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha presentat aquest dijous l'exposició 'Nord d'Àfrica. Ortiz Echagüe', amb la qual viatja al Marroc de principis de segle -a més d'un tast dels anys 60- de la mà de 78 imatges de joventut del fotògraf José Ortiz Echagüe, que es podran veure fins al 21 de juliol.
En declaracions a Europa Press, el nét i comissari de la mostra, Javier Ortiz Echagüe, ha explicat que aquesta exposició arrenca el 1909, es desenvolupa fins al 1915, i que recorre l'obra de joventut del fotògraf espanyol, que juga alhora al documentalisme i a l'ús de tècniques fotogràfiques artístiques: "Fa fotografia documental amb tècniques no documentals", ha remarcat.
L'exposició recull un projecte "d'un home modern i alhora romàntic", ja que intenta plasmar en les seves imatges unes escenes totalment naturals, que és conscient que desapareixeran en l'arribada de la modernitat.
Aquesta exposició coincidirà en el temps amb una exposició que el MNAC inaugurarà el 18 abril i que estarà dedicada a l'equip 'La batalla de Tetuan' de Marià Fortuny, i indaga en la seva història, vicissituds, trasllats i en la seva composició, tot això en una mostra que contindrà un espai dedicat a Dalí, per la seva obra homònima, tot això dins d'un marc espacial relacionat amb el nord d'Àfrica.
MILITAR AL MARROC
Militar de professió, Ortiz Echagüe va començar el seu treball fotogràfic al Marroc quan va ser designat cap de fotografia aèria, tasca que executava amb fins militars, i que l'exposició del MNAC recupera ara de manera inèdita en una primera sala.
En segon lloc, l'exposició repassa la vessant documentalista del fotògraf i militar a través d'una sèrie de retrats i paisatges, amb molta experimentació en tècniques i textures de la mà del procés pigmentari, i han estat aquestes imatges la llavor de la seva obra de maduresa.
Segons el comissari, aquest àmbit permet veure la "riquesa i maduresa" del fotògraf per la seva època, ja que aquestes fotografies contenen escenes pioneres de pur reportatge fotoperiodístic, sense ser-ho, que pretenen ser documentals i no fotografies per publicar-les en diaris.
Un tercer àmbit aborda la Guerra del Rif, amb fotografies que seran reinterpretades al llarg del temps, bé com a escenes d'una guerra, o bé com a escenes costumistes d'aquesta regió, i en les que, en qualsevol cas, prima aquesta voluntat documental-artística.
L'exposició acaba amb la tornada del fotògraf al Marroc als anys 60, quan des de la maduresa professional i després de publicar alguns treballs de fotografia arquitectònica, torna a mirar un Marroc diferent, "més oníric", en què els personatges ja no miren la càmera i les atmosferes es tornen surrealistes, com la cèlebre instantània de 'Sirocco al Sàhara' enmig d'una tempesta de sorra.
La mostra constitueix la continuació de la línia de col·laboració entre el MNAC i la Universitat de Navarra, la col·lecció de la qual està associada a la del museu.
