BARCELONA, 10 d'abril (EUROPA PRESS)
Entre un 10% i un 15% de malalts de Parkinson poden sotmetre's a l'implant de neuroestimuladors per millorar la seva qualitat de vida, segons han explicat a Europa Press els neuròlegs Àngels Bayés i Joan Molet, de la Clínica Teknon de Barcelona, centre pioner en la introducció d'aquesta tècnica.
L'Estimulació Cerebral Profunda (ECP) consisteix a implantar un neuroestimulador mitjançant cirurgia. Aquest petit dispositiu, semblant a un marcapassos, estimula elèctricament i de manera precisa zones definides de cada costat del cervell. Així, bloqueja els senyals elèctrics del cervell que causen els símptomes motors discapacitants del Parkinson.
Molet ha precisat a Europa Press que aquesta cirurgia està únicament indicada quan els símptomes motors provocats pel Parkinson no són disminuïts pels fàrmacs i no és recomanable per a més grans de 70 anys. Ha dit que es tracta de l'"únic" tractament quirúrgic existent per reduir els efectes del Parkinson.
El neuròleg ha assegurat que, una vegada practicada la cirurgia, el pacient millora els símptomes motors, disminueix la ingesta de medicació d'una manera significativa i pot fer una vida normal. Molet ha dit que l'efecte és el mateix que aconsegueixen amb la medicació, però d'una forma "més sostinguda".
Per la seva banda, Bayés ha explicat que a Catalunya el Parkinson afecta més de 30.000 persones i que es tracta d'una patologia la incidència de la qual augmenta amb l'edat, tot i no ser exclusiva de la tercera edat. Ha xifrat que un 10% dels afectats són menors de 40 anys.
Àngels Bayés ha afirmat que la prevalença de la malaltia augmenta per l'increment de la qualitat de vida, que fa que la piràmide poblacional envelleixi. L'especialista ha assegurat que Catalunya i Espanya, amb uns 200.000 casos, presenten uns percentatges similars als països desenvolupats.
Bayés ha remarcat l'alt cost econòmic que suposa per a una família un malalt de Parkinson, que pot oscil·lar entre els 500 i 1.000 euros mensuals. Ha remarcat, a més, que encara existeix "molt malalt tapat, que no ha sortit de l'armari" davant de l'"estigmatització" que encara existeix de la malaltia.
