MADRID, 28 gen. (EUROPA PRESS) -
L'actriu i directora escènica Núria Espert serà investida doctora honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid aquest dilluns a partir de les 12 hores durant un acte que es desenvoluparà al Paranimf del centre universitari.
La professora d'Història de l'Art Contemporani, Ana María Arias de Cossío, llegirà la laudatio a l'acte acadèmic (presidit pel rector José Carrillo) que se celebra amb motiu de la festivitat de Sant Tomás de Aquino, segons ha informat la Universitat en un comunicat.
A proposta del Departament d'Història de l'Art Contemporani, el doctorat honoris causa reconeix la brillant i extensa carrera teatral de Núria Espert com a actriu i directora d'escena per la seva àmplia projecció internacional així com la seva valuosa contribució a la història intel·lectual i artística d'Espanya.
En paraules de la professora Arias de Cossío, "les sinergies que Espert és capaç de generar a l'escena per articular una verdadera obra d'art permeten que es pugui estudiar el teatre com una expressió més de l'Art Contemporani".
TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA I VITAL
Núria Espert va néixer a Barcelona el 1935 i va iniciar la seva carrera amb tretze anys i va obtenir el primer dels seus grans èxits als 18, substituint una primera actriu; i als 19 anys es va casar amb l'actor Armando Moreno, amb qui va formar companyia pròpia el 1959.
La seva amplíssima trajectòria interpretativa inclou, entre d'altres obres, La bona persona de Sechuan, de Bertolt Brecht (1967); Les criades, de Genet (1969); Erma, de Llorca (1971); Divines paraules, de Valle-Inclán (1976); La Celestina, en versió de Michel Garneau (2004); i La violació de Lucrecia, de Shakespeare (2010), amb interpretacions que han marcat fites en plàstica escènica i emoció dramàtica.
A partir del 1969, quan va obtenir el gran premi del Festival Internacional de Belgrad amb Les criades, la seva carrera es va internacionalitzar i va diversificar.
A les interpretacions d'obres clàssiques (Medea, Fedra, Salomé) i contemporànies (La gavina, La lloba) va sumar-hi una nova faceta, la direcció d'escena, amb la qual va aconseguir èxits extraordinaris, com els que va assolir, per exemple, amb la direcció de Glenda Jackson (La casa de Bernarda Alba, Londres, 1986) i Irene Papas (Medea, Barcelona, 1992).
La seva contribució al teatre abraça també la gestió, com a codirectora del Centro Dramático Nacional (al costat de José Luis Gómez i Ramón Tamayo) i al capdavant del María Guerrero.
La Universitat també destaca que la seva versatilitat inclou fins i tot la direcció d'òpera des de l'any 1987, quan va estrenar Madame Butterfly, de Puccini, a la Scottish Opera de Glasgow; que va tenir tal èxit que es van començar a succeir els encàrrecs, les compres de les seves produccions i les reposicions.
També ha dirigit òperes al Covent Garden, el Teatre Reial de La Monnaie de Brussel·les, l'Òpera d'Anvers, l'Òpera de Frankfurt, el Maggio Fiorentino, l'Òpera de Los Angeles, el Teatro Real de Madrid, el Palacio Euskalduna de Bilbao, el Teatre de la Maestranza de Sevilla i, per descomptat, el Liceu de Barcelona, reinaugurat el 1999 amb la seva versió de Turandot, de Puccini.
Entre els guardons rebuts destaquen, entre molts altres premis, la Creu de Sant Jordi (1983), el Nacional de Teatre (1984) i la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu (2010).
