Demana una FP que respongui a les característiques territorials i aposta per oportunitats per als joves
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 27 set. (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Núria Marín, ha defensat aquest dimarts que "la majoria" dels impostos a les empreses serveixen per finançar polítiques socials al municipi.
La també presidenta de la Diputació de Barcelona ha pronunciat una conferència en el Fòrum Empresarial del Llobregat, presentada pel president de l'Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat (Aeball), Santiago Ballesté.
Marín ha concretat que l'Ajuntament recapta uns 30 milions d'euros amb l'impost sobre activitats econòmiques (IAE) i l'impost sobre béns immobles (IBI), mentre que el pressupost per a l'àrea de benestar social és de 30,8 milions.
"Per molt que alguns s'entestin a dir que abaixar els impostos incrementa la recaptació, quan he estat responsable d'Hisenda, si abaixàvem els impostos baixava la recaptació", ha recordat de la seva etapa al capdavant dels tributs municipals.
Sobre les xifres de l'atur del mes d'agost, Marín ha celebrat que hi ha 5.200 contractes nous i 1.400 persones ocupades més que l'agost del 2021, a més del creixement del 200% del nombre de contractes indefinits, que donen "estabilitat a la persona".
Marín ha reivindicat una FP dual "potent i actualitzada" per respondre a la necessitat de contractació de les empreses, perquè creu que ha de respondre millor a les característiques de cada territori, en clau sanitària de cara al clúster biomèdic, o en clau artística pel projecte de districte cultural.
Ha explicat que aquest bioclúster d'innovació i salut de l'Hospitalet comportarà una modificació urbanística per més de mig milió de metres quadrats a fi que les empreses "puguin aterrar i puguin contribuir" a generar 8.000 ocupacions, en un projecte que considera que pot arribar a l'1,8% del PIB català.
També ha destacat la importància del bioclúster per generar canvis i oportunitats per als joves dins el seu entorn per garantir que, si volen, es puguin quedar i no haver-se'n d'anar a l'estranger, o que puguin tornar si ja se n'han anat.
SOTERRAMENT DE LES VIES
L'alcaldessa ha insistit en la transformació urbanística que arribarà amb el soterrament de les vies, que comportaran molts metres quadrats de zones verdes a la ciutat; i, sobre el cas concret de les vies procedents de Vilanova i la Geltrú i de Vilafranca (Barcelona), ha assegurat que el projecte en el qual es treballa serà el definitiu.
Ha xifrat la inversió en uns 700 milions d'euros, en una obra complexa que "no es mourà" fins d'aquí a un any i mig o dos, perquè s'està acabant el projecte, i que ha assegurat que "canviarà radicalment" l'entorn i el convertirà en un lloc central.
També sobre infraestructures, creu que no té sentit que es facin expropiacions per ampliar el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona però "la gent no hi pugui arribar", i ha criticat el rebuig a una proposta d'inversió de 1.500 milions i les apostes pel decreixement econòmic, en no ser el seu model.
