BARCELONA, 18 de setembre (EUROPA PRESS)
El titular del jutjat social número 3 de Barcelona ha condemnat la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a readmetre una antiga docent que va denunciar el centre i tres dels seus responsables per assetjament psicològic i acomiadament improcedent. Tot i això, ha absolt la resta de codemandats i li ha denegat la indemnització que sol·licitava pels danys morals.
La demandant, Maria Dolors Obiols, va començar a treballar a l'esmentada universitat, amb un contracte temporal, el setembre de 1991 en qualitat de professora adjunta d'Escola Universitària. L'octubre del 1993, va ser nomenada professora titular d'Escola Universitària interina adscrita al Departament d'Humanitats i Ciències Socials.
Més d'una dècada després, la UPF va rescindir-li el contracte al setembre del 2006 però li va oferir un altre en qualitat de professor col·laborador del Departament de Ciències Polítiques i Socials durant un any.
Malgrat acceptar l'oferta, Obiols es va oposar a l'acomiadament i, per això, va interposar un recurs de reposició i, més tard, un contenciós administratiu.
Per motius que encara no se saben i en una data que no ha estat precisada, la UPF va tramitar l'alta d'Obiols a la Seguretat Social amb efectes retroactius des de l'1 d'octubre del 2006 i li va abonar la retribució corresponent tot i que el contracte havia finalitzat.
El maig d'aquest mateix any, la Direcció General d'Universitats del Ministeri d'Educació i Ciència va emetre un informe favorable de l'activitat docent i investigadora d'Obiols, de manera que aquesta va poder presentar-se al concurs públic per a una plaça de professor col·laborador.
Tot i això, Sebastián Sarasa i Gosta Esping-Andersen --els codemandats que integraven la comissió encarregada de la selecció de personal al costat de tres persones més-- van declarar desert el lloc perquè considera que "no es van constatar mèrits per proposar la candidata (Obiols) a la plaça".
Per aquesta raó i davant de "la seva situació d'incertesa laboral", la demandant va presentar una queixa al Síndic de Greuges, que va demanar una explicació a la UPF --qui va respondre-- i va arxivar l'expedient sobre Obiols, que actualment té un trastorn d'ansietat generalitzada amb crisi d'angoixa.
El novembre del 2007, va presentar una denúncia davant de la Inspecció de Treball, que va arxivar el cas perquè la UPF li va dir que li havien prorrogat el contracte. Tot i això, Obiols no tenia cap assignatura assignada i, el juny del 2008, va rebre una carta de la universitat comunicant-li l'extinció del contracte com a col·laboradora per haver-se negat a signar la pròrroga del contracte subscrit l'1 d'octubre del 2006.
El magistrat considera que la decisió de la UPF de prescindir d'Obiols "no es pot relacionar a cap de les causes que poden justificar una extinció contractual", i assenyala que no es pot acomiadar un treballador temporal que no vol signar una pròrroga --les condicions del qual mai van transcendir durant la vista-- perquè el contracte s'extingeix quan arriba a la data de venciment.
És per això que el jutge considera que l'acomiadament és "una resposta a l'exercici lícit, amb raó o sense, de les accions legals en defensa dels seus drets i de les seves condicions laborals".
Per això el jutjat social número 3 de Barcelona ha declarat la nul·litat de l'últim acomiadament i ha ordenat la UPF a readmetre-la en les mateixes condicions i li aboni els salaris endarrerits --96,15 euros diaris--, si bé no ha condemnat la universitat a indemnitzar Obiols, que sol·licitava una compensació de 250.000 euros.
Pel que fa a la persecució laboral que suposadament Obiols va patir per part de Jaume Casals, Sebastián Sarasa i Gosta Esping-Andersen, la sentència recorda que la visió que tenen de la docència dista molt de la d'Obiols i, en aquests casos, "quan una persona no segueix la línia marcada pel dirigent, no té lloc en l'organització i s'estén a no facilitar-li la seva incorporació".
El magistrat sosté que la dona va poder percebre aquesta actitud com un atac personal, però no hi ha proves que demostrin que l'hagin assetjat psicològicament, si bé reconeix que "no se l'ha tractat amb consideració després de tants anys de prestació de serveis".
