ROMA, 27 juny (EUROPA PRESS) -
L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que serà nomenat cardenal pel papa Francisco aquest dimecres, ha reivindicat el "diàleg" com a principal instrument per rebaixar la tensió davant la convocatòria del referèndum d'autodeterminació, no pactat amb l'Estat, anunciat pel Govern català per el proper 1 d'octubre.
"Afavorim el diàleg, evitem-nos la confrontació i evitem l'enfrontament d'uns contra uns altres pel bé comú", ha recalcat, per assegurar que això cal mantenir-ho per sobre de pensaments personals, de grup o polítics.
Omella, que serà a partir d'aquest dimecres el vuitè cardenal de la història de l'Arquebisbat de Barcelona, ha destacat en una roda de premsa al Vaticà, que aquest és el missatge de l'Església.
"Una altra cosa és que ens puguin necessitar, que ens puguin demanar ajuda. Nosaltres podem fer de mediadors en la mesura que puguem i els altres ens acceptin", ha precisat.
En suma, ha reiterat que "el més important és avançar pel camí del diàleg". "El diàleg és fonamental en una família, a la societat i a la política. En tots els àmbits. Sinó hi ha diàleg, hi ha enfrontament", ha insistit.
D'altra banda, el futur cardenal ha confessat que es va quedar sorprès i amb "cert temor i tremolor" davant el seu nomenament.
"No sabia què fer, ni què dir", ha subratllat, al mateix temps que ha recalcat que mai va esperar una cosa així ni va somiar amb ser bisbe "i molts menys cardenal".
Així, ha afirmat que el seu "gran desig" quan va entrar al seminari era ser missioner a Àfrica o cura de poble. "Vaig estar de missioner un any a Zaire i com a pàrroc de poble vaig estar 20 anys fins que em va cridar el bisbe per ser vicari episcopal i aquí va començar tot fins que vaig acabar de bisbe. Però ni ho vaig demanar, ni ho vaig cercar, ni ho vaig imaginar mai", ha relatat.
"EL MATEIX"
A més, ha assenyalat que als seus 71 anys i amb la seva trajectòria, "difícilment" canviarà. "Vaig a ser el mateix. El meu secretari em diu. No porti vostè la cartera, però jo li dic: 'però si l'he portat sempre, doncs la seguiré portant", ha bromejat.
En tot cas, ha precisat que no entén el nomenament com un ascens de categoria, d'importància, d'escalar uns llocs sinó des de l'enfocament de les cartes de Sant Pau.
"Quan ens parla que Jesucrist sent igual a Déu es va rebaixar i es va fer un de nosaltres, igual que nosaltres, fins a morir a la creu. És a dir, la qual cosa se'm demana ara és un gran servei a l'Església, inclús molt més, en clau de servei, d'una manera com ens ho ensenya també el Papa, que va a rentar els peus a la presó que potser això és un signe. Però que és un símbol del que vols viure al llarg de l'any. Servir a la comunitat cristiana, al poble de Déu, i servir a la societat", ha expressat.
Això costa, segons ha reconegut, estar disponible tots els dies, encara que no es tinguin les mateixes forces que quan es tenen 40 anys.
