És la primera vegada des de 2010 que els comptes a Catalunya entraran en vigor l'1 de gener
BARCELONA, 22 des. (EUROPA PRESS) -
El ple del Parlament aprovar aquest dijous el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de 2022, que inclou una despesa total de 38.139 milions d'euros, el que suposa un increment de 5.618 milions (17,3%) respecte als últims comptes aprovats de 2020, mentre que la previsió d'ingressos no financers i no finalistes és de 27.256 milions, 394 més (1,5%).
Els comptes tiraran endavant grcies a l'aval dels comuns, amb qui el Govern va aconseguir un acord després que les negociacions amb la CUP fracassessin, el que ha evitat que s'aprovessin amb la majoria independentista de la investidura com s'havien plantejat el president de la Generalitat, Pere Aragons, i el conseller d'Economia, Jaume Giró.
Aquests seran els primers Pressupostos aprovats pel Govern d'Aragons i els segons en tres anys --els últims van ser en 2020 i l'any passat no es van elaborar perqu l'Executiu es va constituir al maig-- després de diverses prrrogues pressupostries.
A més, Aragons i Giró compliran el seu objectiu de tenir els Pressupostos vigents l'1 de gener, algo que no passa des de 2010, quan el tripartit encapalat per José Montilla va aconseguir aprovar els comptes abans de finalitzar el 2009, mentre que els següents governs que ocupat la Generalitat no han pogut complir aquests terminis.
DE LA CUP Als COMUNS
Des d'un inici, tant Aragons com Giró van fixar a la CUP com únic soci per treure endavant els comptes amb el que reeditarien la majoria de la investidura, per els 'cupaires' van advertir que feia falta un gir a l'esquerra de les polítiques del Govern i les negociacions es van enquistar, fins al punt que van acabar presentant una esmena a la totalitat que bloquejava la tramitació dels Pressupostos.
Davant el veto de la CUP a pocs dies del debat de totalitat, i davant la insistncia del Govern de no negociar amb el PSC, el president va obrir converses amb els comuns per tractar de treure endavant els comptes, el que va provocar les crítiques de Junts perqu no compartien pactar amb una formació no independentista, encara que Giró havia garantit que s'aprovarien amb la frase "Pressuposats o Pressupostos".
De fet, en una de les últimes reunions a contrarellotge amb els comuns per desbloquejar la tramitació dels Pressupostos, no va haver-hi cap representant de Junts, evidenciant així les discrepncies dins del Govern.
Malgrat les divisions entre els socis de l'Executiu, Aragons i els comuns van arribar a un acord in extremis poques hores abans del debat a la totalitat i que incloa l'aprovació dels Pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona: els comuns facilitaven l'aprovació dels comptes de la Generalitat i ERC rectificava el seva 'no' i donava suport als d'Ada Colau.
Amb aquest pacte, el ple del Parlament va aprovar el 22 de novembre seguir tramitant els comptes per va generar també un increment les crítiques de Junts, que van acusar Aragons de trencar la majoria independentista, malgrat que dies més tard la portaveu del partit, Elsa Artadi, va minimitzar l'impacte de l'acord amb els comuns en les finances elaborades per Giró: "Afecten un 0,0005%".
La setmana passada el president i la líder dels comuns en el Parlament, Jéssica Albiach, van segellar el pacte definitiu i ho van escenificar amb una reunió i una foto al Palau de la Generalitat, en que no va participar Giró, malgrat haver estat qui ha elaborat els comptes i qui ha pilotat les negociacions, demostrant els recels de Junts davant aquest acord.
DFICIT I IMPOSATS
El projecte de llei de Pressupostos també contempla un dficit de 1.487 milions, equivalent al 0,6% del PIB, la taxa de referncia per poder obtenir finanament en 2022, i un augment de 588 milions d'euros en recaptació d'impostos cedits i propis, a causa dels tributs al CO2 i installacions que afecten al medi ambient.
Giró ha estat l'encarregat de defensar aquests comptes i ha caracteritzat la seva defensa per negar-se a pujar impostos, al mateix temps que ha reclamat a l'Estat que habiliti fons extraordinaris Covid per 2022 i ha criticat el "dficit fiscal" contra Catalunya.
L'acord amb els comuns ha introdut en els comptes una reducció de l'IRPF en les rendes més baixes, una paga extra al personal de neteja dels centres sanitaris, un augment de les partides en el dentista públic i salut mental, 160 milions per reduir llistes d'espera i estudiar la incorporació de cmeres de vídeo a les llanadores de foam dels Mossos d'Esquadra, entre altres qüestions.
A més, van acordar amb la formació d'Albiach intorducir un nou impost als aliments ultraprocesados; una nova taxa "finalista" els diners recaptats de la qual anir destinat a protegir als petits productors i al mercat de proximitat.
A aquestes mesures s'afegeixen quatre milions per a un pla pilot sobre la renda bsica universal, 500.000 euros per engegar una energtica pública i 750 milions en habitatge amb la possibilitat d'estendre'ls a 1.000, com demanaven els 'cupaires'.
També inclouen 90 milions per instaurar la gratutat de l'educació infantil de 2 a 3 anys (P2) a partir del proper curs, mentre que la llei d'acompanyament elimina l'obligació de presentar els Pressupostos abans de 10 d'octubre, suprimeix la diferncia entre funcionari de carrera i personal interí, i encarrega a la Conselleria de Salut elaborar un full de ruta per internalizar el servei 061 Salut Respon, entre uns altres.
PLE AMB RESTRICCIONS
Aquest ple se celebrar amb les restriccions aprovades per la Mesa del Parlament davant l'augment de contagis de coronavirus, de manera que hi haur 72 dels 135 diputats presents en l'hemicicle i la resta votaran per delegació.
La sessió comenar les 9.00 amb una interpellació de la CUP sobre salut i l'atenció primria que contestar el conseller del ram, Josep Maria Argimon, i després hi haur el debat i validació del decret del Govern sobre la violncia vicaria, que presentar la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.
A continuació, sobre les 10.30 comenar el debat de Pressupostos, en el que cada grup tindr una intervenció de 20 minuts, i es votaran les 1.106 esmenes que arriben vives al ple i després el dictamen de la Comissió d'Economia i Hisenda.
A la tarda i després d'una aturada per menjar, sobre les 16.00 es far el debat i votació de la llei d'acompanyament als comptes, que arriba amb 753 esmenes vives.
