BARCELONA, 5 febr. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha celebrat aquest dilluns la diversitat lingüística durant la gala dels Premis Goya 2018, tant en les pel·lícules reconegudes com en el seu ús durant la nit, i ha agregat sobre la diversitat: "Ja era hora".
En declaracions a Europa Press, ha considerat "molt interessant" que una pel·lícula basca i en basc, 'Handia' s'emportés deu guardons; que guanyés 'La llibreria', de la barcelonina Ixabel Coixet, en anglès --amb Millor Adreça, Pel·lícula i Guió Adaptat--, i també 'Estiu 1993', de la catalana Carla Simón --Millor Direcció Novella-- i rodada en català.
Ha considerat que aquest ventall "no és una molèstia, sinó una riquesa", que va demostrar la potència que dóna la diversitat; a més del fet que, en recollir els premis, els bascos parlessin molt en basc i els catalans també en català --encara que una mica menys--.
Ha dit que aquest és el missatge del cineasta Wim Wenders, president de l'Acadèmia Europea de Cinema, que recomana sempre rodar en totes les llengües, per petites que siguin, perquè aquesta és la "riquesa" d'Europa, i això ha de calar a fons a l'Espanya actual, ha valorat.
"Això trenca una mica la idea que per conquistar al públic espanyol només es pugui anar en castellà", ha dit Passola, que ha apuntat que aquesta diversitat és molt positiva i hauria de fer-se extensiva a altres nivells.
Ha reivindicat que la diversitat "és una manera de mirar als ulls a l'altre i saber què vol, i si és en un altre idioma, requereix un esforç més gran".
GALA SENSE POLÍTICA
Sobre la gala, ha eludit valorar-la, ja que ha destacat la dificultat d'aquest difícil i complicat gènere televisiu, que requereix donar molts premis i acollir molts discursos d'agraïment, que s'allarguen i ralenteixen el ritme: "Només ho sabem els que ho fem".
Preguntada per l'absència de crítiques polítiques, i en concret per la situació política a Catalunya, ha opinat que el sector cinematogràfic espanyol és "un món molt molt crític i sempre ha estat el pols de la crítica política", amb moments emblemàtics com el 'No a la guerra', de Marisa Parets.
"Amb el tema dels presos (sobiranistes) no ha passat, però no és un tema ni de presos ni de Catalunya", ha considerat Passola, que ha considerat que és més una qüestió de democràcia que hauria d'alterar a tots.
Ha assenyalat que "ha estat tan salvatge la repressió al cinema espanyol a causa de les reivindicacions polítiques i el 21% d'IVA a les sales, tan forta, que ha anat enfonsant-ho".
Ha dit que això ha anat encongint a la gent, i fa que "vagi amb peus de plom" perquè la repressió ha estat fortíssima, ha agregat.
