GIRONA, 9 de juny (EUROPA PRESS)
El president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), Joan Fausto Martí, ha aprofitat la presentació d'un estudi sobre l'absentisme laboral fet per professionals de la sanitat, per reclamar més implicació de la societat, els treballadors i les empreses per solucionar el que ha batejat com l'"absentisme murri".
Els autors de l'estudi han assegurat que l'alt percentatge de treballadors que per diferents motius no van a treballar no és responsabilitat directa dels metges de capçalera, tal com preveien abans d'avaluar els centres d'atenció primària de diferents punts de la província de Girona.
L'estudi 'Millora del circuit de la Incapacitat Transitòria (IT)' ha estat liderat pel Dr. Antoni Agustí i ha tingut la col·laboració de professionals sanitaris de tota la demarcació. L'objectiu era analitzar els problemes en el seguiment i el control de les baixes i també sobre les repercussions econòmiques i ètiques que comporten la prestació compensatòria per malaltia.
Des de l'any 2006, Sils, amb un 29%; Celrà, amb un 28%, i Sarrià de Ter, amb un 27%, van ser les àrees bàsiques de salut amb un percentatge més elevat dels paràmetres analitzats. Per contra, poblacions com Roses, Camprodon o Sant Feliu de Guíxols es van situar en percentatges inferiors al 16%.
Agustí ha explicat que sense analitzar a fons el teixit social i empresarial de les àrees, sembla que hi ha una relació més gran entre la incidència a les comarques industrials, i menor, a les comarques on predominen els serveis i el turisme.
En les conclusions es determina que "hem de reconèixer que no havia estat un tema prioritari pels gestors sanitaris durant els últims anys i les accions iniciades per l'equip directiu de primària a Girona, i després assumides des del Centre Corporatiu de l'ICS".
A més determina que és "fonamental" una bona utilització dels recursos públics per mantenir les prestacions de l'estat del Benestar. "Reconduint" les situacions de "mala ocupació o abús" d'aquest dret dels treballadors.
Antoni Agustí ha explicat que és difícil conèixer amb exactitud perquè àrees bàsiques de característiques semblants tenen comportaments diferents. També ha volgut deixar constància que, tot i que és un "estudi transversal", és "molt limitat". "Hi ha un mala concepció del be públic", ha sentenciat.
