BARCELONA, 12 d'octubre (EUROPA PRESS)
El poble guaraní que habita a Bolívia desitja "agermanar-se" amb Catalunya amb la finalitat d'estrènyer els seus vincles i potenciar així el desenvolupament econòmic i social de la regió, segons ha explicat el representant internacional de l'Assemblea del Poble Guaraní d'aquest estat andí, Javier Cruz Butron.
En una entrevista d'Europa Press, ha dit que el desig dels guaranís és assolir dins Bolívia una autonomia semblant a la que té Catalunya, ja que actualment no estan reconeguts pel govern bolivià i es troben dispersats en tres departaments diferents --Tarija, Chuquisaca i Santa Cruz--, tots ells situats al Chaco bolivià, "la part de Bolívia amb més recursos naturals", ha explicat Cruz.
"Busquem llaços de germandat amb Catalunya", ha exposat Cruz, que ha assegurat que per a l'Assemblea que representa, Catalunya és un exemple d'un territori que ha aconseguit veure reconeguda la seva idiosincràsia. "Catalunya ha aconseguit ser respectada al món i Barcelona és una gran ciutat, volem el suport dels catalans per tirar endavant", ha exposat.
"Volem l'autonomia plena" per aconseguir que l'explotació dels recursos naturals situats al Chaco reverteixi en el poble guaraní, alguna cosa que actualment no ocorre, ha dit Cruz, que ha assegurat que el govern d'Evo Morales, segueix sense reconèixer els guaranís, malgrat que el seu executiu es proclama com indigenista.
Cruz també ha lamentat que hihagi "molta intromissió" de Veneçuela a les decisions del govern d'Evo Morales, i ha culpat de les discriminacions que segueixen patint els guaranís l'"entorn" del president.
"EXCLOSOS" EN EL SEU ESTAT
"Estem exclosos per Bolívia", ha dit Creu, que ha posat exemples d'aquesta situació: no té accés a l'educació tècnica, no hi ha hagut presència guaraní al pavelló del país andí a l'exposició de Saragossa, i "no hi ha ni un sol guaraní a les ambaixades bolivianes, ni tan sols de porter".
A més, el 80% de la població té chagas, una malaltia infecciosa i endèmica que es transmet majoritàriament per la picada de xinxes que solen viure en esquerdes i parets, i els efectes de les quals tarden anys a manifestar-se, provocant afectacions cardíaques, respiratòries i digestives.
També ha explicat que el poble guaraní és "exclòs" sistemàticament de les iniciatives de desenvolupament i formació que promou el govern bolivià. Ha citat l'exemple de la construcció d'un aqüeducte a la regió on habiten, el Chaco, en què no s'ha donat formació ni s'ha contractat un sol guaraní.
"Segons el govern bolivià, som 4.100 famílies" quan, segons les dades demogràfics de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a Bolívia viuen 30.000 famílies, el que equival a uns 210.000 guaranís repartits a 12 municipis on hi ha 370 comunitats.
A tots ells, cal afegir-hi els guaranís que han emigrat, "unes 30.000 persones que habiten els cinturons de pobresa" d'urbs com Santa Cruz, i uns 5.000 guaranís que han emigrat a Espanya.
A tots ells, cal afegir altres guaranís que viuen al Paraguai, l'Argentina i Uruguai --on van ser exterminats al segle XIX, i actualment només habiten unes 30 famílies, ha explicat Cruz--.
ACONSEGUIR EL DESENVOLUPAMENT DEL CHACO
"Volem el desenvolupament" de la regió boliviana on habiten els guaranís, el Chaco, ha exposat Cruz, que ha indicat el dèficit històric d'inversions que arrossega el territori. "Hi ha problemes de sequera" quan en el seu subsòl, sota les seves reserves de gas i petroli, hi ha "la primera reserva d'aigua dolça del món".
A més, Cruz ha exposat que una de les reivindicacions de l'Assemblea del Poble Guaraní de Bolívia és aconseguir "tenir veu" en els contractes que rubriquen les grans multinacionals per poder explotar els recursos del Chaco --gas i petroli--, per aconseguir el desenvolupament de la regió.
Ha explicat que el govern d'Evo Morales va ordenar la nacionalització dels petits pous de petroli i estacions de gas, però no la dels grans, que segueixen sent explotats per grans multinacionals del sector, ha expressat.
Cruz ha explicat que el poble guaraní té una tradició d'autogovern, i la prova d'això és que funcionen com una "confederació", amb un organisme que agrupa les diferents comunitats locals a Bolívia.
A més, ara estan treballant per estrènyer els llaços entre tots els guaranís que habiten a l'amèrica del Sud, repartits al nord de l'Argentina, al sud de Bolívia i a l'oest del Paraguai.
TRACTAT DE PAU AMB LA CORONA ESPANYOLA
Cruz ha recordat que l'única declaració de guerra contra un poble indígena de l'Amèrica Llatina la va fer el rei Carles V contra els guaranís. En aquest sentit, ha recordat que encara no s'ha signat un tractat de pau entre Espanya i aquest poble, pel que ha expressat el seu desig de rubricar "un tractat de pau simbòlic" amb la Corona espanyola.
Els guaranís van lluitar contra el domini espanyol al Chaco bolivià des del segle XV, i segons ha explicat Cruz, la independència de les colònies a principis del segle XIX no va dur el reconeixement dels pobles indígenes, sinó que les seves comunitats van ser abolides i no van veure reconeguts els seus drets.
Ha remarcat que no dels decrets de Simón Bolívar després de la independència de Bolívia va consistir a expropiar els territoris indígenes, i el 1892 el Govern bolivià va dictar l'extermini dels guaranís, que va continuar amb l'anomenada 'Guerra del Chaco' entre 1932 i 1935. "Al segle XIX, van ser massacrats 16.000 guaranís, i la llei no es va anul·lar", ha explicat Cruz.
