BARCELONA, 27 d'octubre (EUROPA PRESS)
El nou president regional d'ERC del Camp de Tarragona, el crític de Reagrupament Independentista (RI) Albert Pereira, ha contraposat avui l'austeritat de l'exconseller republicà Joan Carretero al "luxe" i l'"ostentació" del president del Parlament, el també independentista Ernest Benach, a qui, malgrat no citar-lo explícitament, li assegura que "la dignitat no necessita viatjar en limusina".
En un article publicat a la pàgina web de RI, el també exdirector general d'Administració Local del 2003 al 2006 nomenat per Carretero, alaba el líder crític d'ERC, de qui destaca que es va significar per la "determinació" amb la qual durant el seu mandat com a conseller de Governació va defensar l'"austeritat en la gestió dels recursos públics, austeritat que exigia als qui col·laboraven amb ell".
Pereira --únic crític de RI a l'executiva d'ERC després de ser elegit com a president del principal feu de l'expresident republicà Josep-Lluís Carod-Rovira gràcies a l'acord al qual va arribar amb el sector de l'actual líder d'ERC, Joan Puigcercós-- assegura que Carretero va rebaixar en dos milions d'euros les despeses "propagandístiques" i protocol·làries de la seva conselleria en un any.
També destaca la seva negativa a celebrar dinars a càrrec de la Generalitat, que va arribar a conduir el seu cotxe oficial en les visites en alguns municipis per evitar el pagament d'hores extres al xofer, va fer instal·lar-se un llit en un annex de la Conselleria per evitar despeses d'hotel, no va nomenar cap de protocol, i evitava informes externs.
Aquesta sèrie de mesures el van portar a estalviar el 2005 a la Conselleria de Governació, assegura Pereira, fins a 7 milions d'euros de la despesa corrent que van ser utilitzats per crear un fons per a municipis de menys de 2.000 habitants.
"Algú ha comentat els últims dies --argumenta-- que la dignitat dels càrrecs de les principals institucions nacionals comporta algunes despeses sumptuàries no sempre ben enteses per la gent. A mi em sembla que Joan Carretero, que va tenir sempre present la dignitat del càrrec que ostentava en el govern del seu país, és un exemple de tot al contrari".
