BARCELONA, 20 d'octubre (EUROPA PRESS)
El primer secretari del PSC de Barcelona, Joan Ferran, ha explicat avui que l'objectiu de la federació socialista de la capital catalana passa per aconseguir "grans pactes" sobre immigració o la crisi econòmica, ja que, ha assegurat, són qüestions de notable importància sobre les quals "no cal fer sang", de manera que cal deixar-les al marge de la confrontació partidària.
En una entrevista d'Europa Press, Ferran ha assegurat que tot això s'emmarca en la voluntat d'"autocrítica" i "renovació" amb la qual la federació del PSC de Barcelona afronta el seu IX Congrés, que se celebrarà entre els pròxims 24 i 26 d'octubre.
"Que no vulguem fer un ús mesquí de la immigració no significa que no hàgim d'afrontar el problema", ha dit Ferran. Precisament, en la ponència que els socialistes barcelonins debatran en el seu congrés, destaca un punt en què es diu: "Hem de fugir de qualsevol temptativa d'amagar el cap sota de l'ala", ja sigui en immigració o en altres qüestions.
En el cas de la immigració, Ferran ha dit que la solució de l'administració i de l'Ajuntament de Barcelona en particular no ha de ser "tirar sorra" a possibles problemes, sinó a tractar l'assumpte "amb cura". "Ens hi juguem la cohesió social, i el que cal fer és que els partits polítics s'asseguin" i acordin "tractar amb cura" aquesta qüestió.
En aquest sentit, ha recordat que durant la Transició, els dirigents polítics catalans van advocar per no diferenciar entre els catalans "que eren aquí i els que venien de fora". Així, el missatge d'aleshores, "tots un sol poble" i que "és català qui viu i treballa a Catalunya", pot extrapolar-se actualment però amb altres paraules, recordant a cada moment que de la mateixa manera que la societat reconeix "drets" als immigrants, aquests també han de complir "deures".
Aquest pacte entre forces polítiques sobre immigració, que pot ser a escala barcelonina però també "a nivell de país", significaria un compromís dels partits a evitar relacionar immigració amb "delinqüència i seguretat", i vetllar pel manteniment "costi el que costi" de la cohesió social, una "característica" que singularitza el 'model Barcelona'.
