BARCELONA, 8 jul. (EUROPA PRESS) -
Els arquitectes Enric Solsona i Xavier Guitart han restaurat l'absis de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar, i han recuperat elements de l'arquitectura original que havien quedat ocults i alterats tant a l'interior com l'exterior del temple.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, han inaugurat aquest dilluns les obres, posant fi així a la degradació en què es trobaven, segons han explicat tots dos en roda de premsa.
L'actuació, que s'emmarca en un conveni signat el 2006, va començar el 2011 i ha comptat amb un pressupost global de 1.054.742 euros, amb una intervenció a l'interior i a l'exterior del temple.
Concretament, a la part externa, s'han retirat els cossos afegits al segle XIX sobre l'absis i la capella del Santíssim, que desvirtuaven l'arquitectura gòtica, i amb la seva retirada s'ha pogut recuperar la part de l'absis que quedava amagada, i que l'ha fet més visible des del passeig del Born.
RECUPERACIÓ DE LES CAPELLES
L'actuació també ha permès la recuperació a l'interior de les capelles de l'absis, destruïdes al segle XIX, així com la reconstrucció dels finestrals i les voltes de creueria perdudes en diferents capelles --instal·lant una nova clau de volta en una d'elles, mentre que en altres s'ha restaurat l'escultura i pintura gòtiques--.
La restauració també ha significat l'adaptació de les cantories, que es troben a mitja altura sobre una volta del segle XVI, a les capelles de l'absis, i que havien estat tancades i dedicades a serveis auxiliars del temple durant segles fins a una restauració de 1940, que va quedar interrompuda.
Mascarell ha assegurat que aquesta basílica està "en el cor" de tots els catalans perquè representa moltes coses, des de la fe religiosa fins a "la fe en les conviccions de país" dins de les construccions de caràcter civil de l'època, al costat de la Generalitat.
"Els catalans del segle XIV s'administraven els recursos lliurement, nosaltres no", ha puntualitzat el conseller, remarcant aquest tipus d'avantatges amb les quals comptaven els catalans de llavors, a les quals ha sumat el poder a través d'una naixent força democràtica al Consell de Cent.
Ha fet una crida també a la cooperació entre l'església i la Generalitat per seguir impulsant el que significa la basílica des del punt de vista espiritual i material.
Sistach ha aplaudit el paper de la Generalitat i ha cridat a la "continuïtat" de les bones relacions entre l'Església i l'administració catalana.
L'arquebisbe, que ha confessat haver estat batejat en aquesta basílica, ha lamentat les tendències a Europa d'una cultura "laïcista" que, entre d'altres coses, no dóna lloc a tanta monumentalitat com la d'aquella època.
