"No crec que que s'hagi perdut capacitat d'observació"
BARCELONA, 30 ago. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Sergi Pmies aborda la memria, el pas del temps i l'ofici d'escriptor en el volum de contes 'A les dues seran les tres' (Quaderns Crema), composat per una desena de relats en els quals s'ha centrat en el "plaer estricte" de la narració.
Ha explicat en una entrevista amb Europa Press que en els contes ha triat esdeveniments collectius com els Jocs Olímpics de Barcelona, la dictadura franquista o els atemptats de 2017, propis de la seva generació, i, des de la distncia, reflectir el "gust per narrar, el gust per llegir, la percepció lectora i la percepció narrativa".
Ha assenyalat que en llibres anteriors com en 'L'art de portar gavardina' estava ocupat en qüestions com l'envelliment dels pares, el naixement dels fills o el fracs de l'amor, per que en aquest torna a centrar-se en el plaer de la narració, amb major experimentació per mantenint la memria.
Pmies (París, 1960) ha subratllat que té la sensació de que el narrador d'aquest volum és "més dens i fins i tot més complicat" que el d'obres anteriors, per que ha volgut que es noti com a reflexe de l'experincia i domini de l'ofici.
L'escriptor ha afirmat que el llibre manté el toc de tendresa i ironia que li serveixen d'"analgsic" i per allunyar-se de la vanitat, i ha subratllat irnicament que se sent més de la gent que no s'aixeca dient 'Avui pot ser un gran dia'.
Ha remarcat que l'observació és bsica per a escriptors i periodistes, assenyalant que és una virtut que s'educa: "No crec que que s'hagi perdut aquesta capacitat d'observació".
L'escriptor torna a combinar elements biogrfics amb ficció per composar contes en els quals ha rememorat un viatge a la Fira del Llibre de Quebec al costat de Manuel Vázquez Montalbán, que ha definit com "un conte de fan"; la seva arribada a Barcelona des de Frana; un viatge al costat dels seus fills pel sud de Frana o la seva relació amb la guitarra.
MONTALBÁN
Pmies ha explicat que el relat en el qual apareix Montalbán, si ho hagués escrit als 30 anys, hagués estat més pla i s'hagués limitat a elogiar-ho, per la qual cosa la distncia genera una major capacitat reflexiva grcies a la memria i el pas del temps per construir aquesta crnica.
En un altre d'ells ofereix una aproximació biogrfica tangencial a través de les guitarres com fil conductor, que li va ajudar a adaptar-se a la seva arribada a Barcelona en un moment d'eclosió de la música laietana i els cantautors, i ha remarcat que "es podria escriure una histria de la Transició a través de les guitarres".
Ha considerat que, malgrat aquestes referncies biogrfiques, els últims volums eren més personals i en aquest existeix una major imaginació: "El pudor de parlar d'un mateix ho vaig trencar fa uns quants llibres".
