BARCELONA, 7 d'abril (EUROPA PRESS)
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha sol·licitat avui una normativa que "unifiqui" criteris en empadronar immigrants als municipis, després d'alertar d'una disparitat d'aplicacions de la normativa, per evitar així "desigualtats" i aportar seguretat jurídica.
Ribó ha fet aquesta petició després de presentar en comissió al Parlament l'informe 'La gestió municipal de l'empadronament dels immigrants', realitzat a través d'un estudi de la Fundació Carles Pi i Sunyer a 70 ajuntaments catalans.
En declaracions posteriors als mitjans de comunicació, Ribó ha explicat que el seu objectiu és que el Parlament estudiï aquesta situació i ha assenyalat com una solució dotar de més responsabilitats els ens supramunicipals.
L'estudi ha revelat que els aspectes més problemàtics que s'observen a través de l'empadronament es donen en el moment de la inscripció, amb la sobreocupació d'habitatges, en el moment de donar de baixa o renovar l'empadronament, l'accés que té la policia a les dades i sobre la reagrupació i l'arrelament.
ACCÉS DE LA POLICIA A LES DADES.
Ribó ha dit que el padró "no pot ser un forat enorme" d'entrada i ha assenyalat que "només el 6,6%" de les sol·licituds d'accés dels cossos i forces de seguretat a la informació del padró "es basen en l'exercici de les competències d'estrangeria". Ha puntualitzat que l'estudi no es refereix a la mala pràctica dels policies sinó que la disparitat reflecteix el "descontrol" des dels ajuntaments a aquest accés.
L'adjunta al Síndic, Laura Díez, ha apuntat que tots els ajuntaments permeten l'accés de la policia a les dades del padró municipal i que el 81% d'aquests demana el motiu pel qual requereixen aquesta informació. Tot i això, ha assegurat que "els municipis desconeixen quin ús fa la policia d'aquestes dades".
Després de permetre l'accés, només un 28% dels consistoris posa algunes restriccions per accedir a determinada informació i en el 47% dels casos la Policia Local té un accés directe al padró, sense sol·licitud prèvia, que sí que és requerida per a altres cossos, ha explicat Díez. L'adjunta ha reiterat que això pot comportar una "afectació" al dret a la intimitat dels immigrants.
DOCUMENTACIÓ I SOBREOCUPACIÓ.
L'informe també ha revelat que en un 47% dels casos els ajuntaments accepten altres documents que no estan en la normativa perquè l'immigrant s'inscrigui en el padró i que el 30% dels municipis els inscriu sense tenir constància exacta de quin és el seu domicili.
Ha assenyalat també que molts municipis utilitzen el padró municipal per lluitar contra la sobreocupació d'habitatges amb mesures anteriors o posteriors a la inscripció. Així, el 28,6% intenta limitar el nombre de persones que es poden inscriure en un habitatge, el 17,1% denega la inscripció al·ludint a la sobreocupació i el 14,3% sol·licita la cèdula d'habitabilitat. Després, el 22,9% alerta els serveis d'inspecció sobre els casos de sobreocupació.
D'altra banda, l'estudi reflecteix que "només" el 64% dels ajuntaments fa la baixa del padró quan hi ha una ordre d'expulsió, perquè "més de la meitat" dels ajuntaments desconeix com ha d'actuar, ha explicat Díez.
