BARCELONA, 29 de març (EUROPA PRESS)
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha lamentat avui la "gran inseguretat" que ha generat entre els religiosos la llei de temples de culte de la Generalitat, i ha assegurat que aquesta normativa, rn incidir en el dret constitucional a la llibertat de religió, hauria de regular-se mitjançant una llei orgànica aprovada pel Congrés dels Diputats.
En una entrevista a Europa Press, Sistach ha apuntat que, el dret a la llibertat religiosa està "proclamat i reconegut" a la Constitució Espanyola de manera que aquesta matèria "ha de regular-se per llei orgànica, i no per llei de parlaments autonòmics", referint-se al projecte de llei impulsat pel vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira.
A més, ha especificat que la llei catalana no inclou les condicions que els ajuntaments els exigiran per obtenir una llicència d'ús sobre un centre d'aquest tipus, pel que haurà de ser un reglament estatal qui ho estableixi.
"La filosofia de la llei és donar una nova llicència, però s'ha de donar d'acord amb uns criteris que estiguin a la llei", ha reivindicat, i ha apuntat que el reglament que estableixi aquests paràmetres dependrà del Govern. "Llavors pot anar canviant amb molta més facilitat, i això crea una gran inseguretat", va assenyalar.
En aquest sentit, s'ha lamentat també que "en alguns casos, la llei té efectes retroactius", de manera que la "inseguretat" és més gran. "La normativa ha de mirar al futur, i no al passat; molt més quan les condicions per donar la llicència no estan a la mateixa llei, sinó que estan en un reglament", va opinar.
D'altra banda, ha sostingut que regular sobre els centres de culte "incideix directament en l'exercici de la llibertat religiosa", i ha criticar que "l'administració, després de ser intervencionista", priva la societat de fer "ús dels seus legítims drets i llibertats", realitzant una mediació que no ha considerat "en absolut necessària".
EL "PRESTIGI" DE L'ESGLÉSIA.
Sistach ha anunciar també que l'Església llançarà una campanya de "sensibilització" perquè es marqui la casella de l'Església a la pròxima declaració de la renda; la primera en què ja no rebran unes "ajudes" de l'Estat per finançar-se, sinó exclusivament aportacions dels ciutadans.
Ha manifestat que es vol sensibilitzar així "als contribuents, catòlics i no catòlics, perquè facin la seva aportació" mitjançant la declaració tributària, i ha confiat en l'efecte de la campanya. Tot i això, ha advocat per augmentar aquesta assignació a través de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) fins al 0,8%.
En aquest sentit, ha assenyalat que la Conferència Episcopal Espanyola ja ha difòs anuncis en què explica la seva tasca i "el que està fent l'Església en molts camps". "El de l'espiritualitat és molt important per a la convivència social, però hi ha molts altres", ha afirmat, posant com a exemples l'ensenyament, la cultura, la pobresa, la marginació i l'assistència social.
CONTRA EL TRAÇAT DE L'AVE PER LA SAGRADA FAMÍLIA.
El cardenal arquebisbe ha assenyalat també que s'hauria d'haver "evitat" fer passar pel centre de Barcelona l'AVE mitjançant un traçat que posa en un "risc inútil" la Sagrada Família. Així, ha recordat que a Madrid aquest tren no arriba a l'estació de Chamartín "i no passa res".
"Un arriba a Atocha i, si vol anar a un altre lloc o prendre un tren a Chamartín, agafa el Rodalies, un taxi o un metro", ha explicat. Per aquesta raó, ha recalcar la importància del recurs presentat pel Patronat de la Sagrada Família contra el traçat a Barcelona. "És un risc inútil que s'hauria d'haver evitat i que s'ha d'evitar", ha sentenciat.
