BARCELONA, 17 de setembre (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 40 anys de presó a la qual va ser condemnat el mosso de Lliçà de Vall (Barcelona) que, el 3 de maig del 2004, va assassinar a punyalades la seva dona i la seva sogra i després va simular un robatori per fer creure que les dones havien estat assassinades pels assaltants.
El Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat pel processat, José Luis R.B., després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirmés el juliol del 2007 la sentència emesa pel magistrat que va presidir el jurat popular que el va jutjar l'octubre del 2006.
La defensa de l'agent va presentar un recurs d'apel·lació amb "set contraindicis que debilitarien extraordinàriament, segons la seva tesi, la força lògica dels indicis de càrrec" en contra seu, com les trepitjades no identificades, la presència al lloc d'una persona no identificada o la falta de mòbil.
L'Alt Tribunal assenyala a la sentència que el TSJC ha estimat "correctament la falta de solidesa" dels arguments de la defensa i no només ha rebatut les qüestions plantejades "amb la força lògica dels indicis tinguts en compte pel jurat", sinó que ha afegit altres elements probatoris no inclosos en la primera sentència.
Per això, ha confirmat la decisió del magistrat que va presidir el jurat a l'Audiència de Barcelona de condemnar José Luis R.B. a 20 anys de presó per cadascun dels assassinats --tal com van sol·licitar la Fiscalia i l'acusació particular--, i prohibir-li comunicar-se i aproximar-se a qualsevol lloc en el qual puguin trobar-se les seves filles i els familiars directes de les mortes durant cinc anys.
A més, haurà d'indemnitzar amb 180.000 euros cadascuna de les seves dues filles, de 5 i 8 anys, i amb 180.000 els familiars directes de la seva dona i la seva sogra, que ja van anunciar que renunciaran als diners a favor de les nenes.
EL VEREDICTE DEL JURAT.
El jurat va basar el seu veredicte de culpabilitat sobretot en el fet que el rellotge de l'acusat aparegués sota una de les cames del cadàver de la seva dona que, segons la seva opinió, demostra que "va arrossegar, va moure o va manipular" el cos. Una altra de les bases va ser l'absència de taques a la roba del processat, incompatible amb la seva mateixa versió i amb les ferides que tenia a la mà, que podrien ser un arma blanca, com recorda el Suprem.
Pel que fa al robatori, el tribunal popular va tenir en compte diversos indicis per assegurar que va ser simulat; entre ells, que el vidre de la porta del darrere de l'habitatge es va trencar amb un cendrer que es trobava dins de la casa. A més, no faltaven objectes de valor, excepte una càmera de fotos, i només es va registrar l'habitació de la sogra de l'agent i el menjador.
El jurat també va tenir en compte la situació de les joies escampades a la terrassa i, finalment, va arribar a la conclusió que José Luis R.B. era l'única persona que estava a la casa i que va matar la seva sogra després d'apunyalar la seva dona, quan la dona el va sorprendre simulant l'assalt.
Malgrat els arguments de la defensa, el TSJC i el Suprem van considerar que el veredicte és "raonable, racional i lògic, perquè dels indicis flueix, segons les regles del criteri humà i de l'experiència, la dada que es precisa acreditar", de manera que no es va vulnerar la presumpció d'innocència ni hi va haver cap error en la valoració de les proves.
