BARCELONA, 5 de març (EUROPA PRESS)
Tots els partits catalans dediquen una part important del seu programa al debat sobre el model d'Estat, amb fórmules que van des de la independència de Catalunya que proposa ERC, fins a una reforma de la Constitució que doni marxa endarrere en les reformes estatutàries descentralitzadores desenvolupades en aquesta legislatura, com plantegen PP i C's. A mig camí, PSC i ICV-EUiA plantegen un Estat Federal i CiU el ple desenvolupament del nou Estatut.
El PP planteja modificar la Constitució per "garantir l'estabilitat de l'Estat de les Autonomies", i per "dotar l'Estat dels instruments necessaris per garantir la igualtat dels espanyols en drets, deures i oportunitats i la solidaritat entre territoris". Així, planteja que la regulació de l'ensenyament de la llengua oficial de l'Estat sigui "competència exclusiva de les Corts Generals".
La reforma que proposa el PP fixaria certes competències estatals com "irrenunciables i intransferibles" i reformaria l'article 150.2 de la Carta Magna, que permet delegar en les autonomies competències exclusives de l'Estat, perquè qualsevol cessió d'aquest tipus hagi de ser aprovada per dos terços dels diputats al Congrés.
C's va més enllà i proposa simplement "eliminar" l'article 150.2 de la Constitució per acabar amb aquesta possibilitat, i, en general, planteja les seves modificacions per a una "racionalització del model autonòmic". Demana una reforma de l'article 2 de la Constitució per enumerar per ordre alfabètic totes les comunitats autònomes i substituir el reconeixement del "dret" d'autonomia per la "constatació de l'autonomia com a 'principi' d'organització territorial".
El partit antinacionalista proposa suprimir el reconeixement dels drets històrics i els privilegis forals que la Carta Magna dóna a Navarra, Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, per "incorporar el País Basc i Navarra al règim comú de les comunitats autònomes". També demana que l'"Administració General de l'Estat assumeixi el paper d'Administració de referència en la gestió i regulació d'aquelles grans infraestructures i entitats públiques" com universitats, hospitals, parcs nacionals, xarxes ferroviàries, ports i aeroports.
CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA tenen, en canvi, visions molt diferents del model d'Estat que més convé a Catalunya i a Espanya, i tots plantegen evolucions descentralitzadores, tot i que en graus molt diversos.
PSC I ICV-EUiA CAP AL FEDERALISME.
Tot i que el programa electoral del PSOE dóna per tancat el model d'Estat amb les reformes estatutàries d'aquesta legislatura, el manifest electoral del PSC proposa "avançar cap al federalisme" i per a això proposa, entre d'altres coses, "propiciar un gran acord de cooperació entre el Govern d'Espanya i els governs autonòmics".
El PSC, que admet que haurà de negociar totes aquestes propostes amb el PSOE si aquest arriba a governar, aposta per fomentar les "comissions bilaterals de cooperació" entre l'Estat i les autonomies i "flexibilitzar el marc jurídic" per potenciar també "la cooperació horitzontal entre comunitats", a més de proposar una reforma del Senat que el converteixi en "una autèntica cambra de representació territorial".
ICV-EUiA també aposta pel model federalista, però va bastant més lluny que el PSC plantejant una reforma de la Constitució que reconegui Espanya com "una federació plurinacional", formada per "nacions i comunitats". Els ecosocialistes detallen vuit "bases" per a aquesta reforma, entre les quals inclouen el "reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'Estat" i també reconèixer del "dret d'autodeterminació".
CiU, PEL DESPLEGAMENT DE L'ESTATUT.
CiU també defensa en el seu programa "un model d'Estat plurinacional i plurilingüístic" i una reforma del Senat perquè sigui una "verdadera cambra territorial", però per avançar en aquest camí no planteja reformes constitucionals, sinó "desplegar plenament el nou Estatut".
La federació nacionalista considera que, en el moment actual, toca desenvolupar el nou marc estatutari amb el "traspàs" de 235 noves competències per a Catalunya i el "nou model de finançament singular". El programa de CiU recull el "dret a decidir de Catalunya" però el limita a l'àmbit de les infraestructures, amb la creació d'una Junta d'Obres Públiques que depengui de la Generalitat per gestionar totes les inversions de l'Estat.
El partit que planteja una evolució més radical és ERC, que fixa com a meta la constitució d'un Estat per a Catalunya en el marc de la UE, mitjançant un procés democràtic que culmini amb la celebració d'un referèndum d'autodeterminació en 2014, quan es compleix el 300 aniversari del Tractat de Nova Planta que va eliminar les institucions catalanes.
En declaracions a Europa Press, el candidat d'ERC, Joan Ridao, va opinar que "difícilment s'avançarà més en descentralització política" de l'Estat en aquesta legislatura i, per aquesta raó, ERC es proposa en aquest mandat treballar per construir una majoria social procliu a la independència.
"Si hi hagués una contraoferta federal per part del PSOE, amb molt gust l'escoltarem", va assenyalar, però va dir no creure's l'"Espanya plural", convençut que a l'Estat "no hi ha ningú que s'ho plantegi seriosament", va indicar.
