Retreu a l'Ajuntament que havia de "liderar decididament" els Jocs d'hivern del 2030
BARCELONA, 18 jul. (EUROPA PRESS) -
L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias (CiU) ha adms que hi va haver "tensions" durant l'organització dels Jocs Olímpics del 1992 entre l'Ajuntament, que liderava Pasqual Maragall (PSC), i la Generalitat, amb Jordi Pujol al capdavant, per que va guanyar el sentit comú.
En una entrevista d'Europa Press amb motiu del 30 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, inaugurats el 25 de juliol, Trias ha relatat que la Generalitat "vivia amb una certa dificultat la pressió que en aquell moment feia Maragall" per invertir més diners en l'organització dels Jocs.
Ho ha qualificat com una situació incmoda perqu assegura que el govern de Pujol tenia una situació econmica molt difícil, per finalment "van decidir no barallar-se i tirar endavant", i les administracions es van posar d'acord relativament fcil.
Trias, que en aquell moment era director de l'Institut Catal de la Salut (ICS), recorda la proclamació dels Jocs del 92 com un "esclat d'alegria" i com una excusa per transformar la ciutat, un plantejament que veu molt intelligent, tot i que considera que un esdeveniment d'aquestes característiques no és la manera ideal de generar un canvi a la ciutat.
"Si no tinguéssim el grau de dependncia que tenim, sobretot econmic, no hauríem de fer un gran esdeveniment per fer segons quines transformacions", ha recalcat, i ha opinat que es van aprofitar molt bé les oportunitats que van oferir els Jocs a la ciutat.
"L'ERROR" DE COLAU
Sobre el projecte dels Jocs Olímpics d'hivern del 2030, l'exalcalde ha retret a l'Ajuntament que havia de "liderar decididament" la candidatura i ha considerat que qui ha de defensar la idea del projecte és Barcelona.
"En el moment que l'alcaldessa decideix que aix no va amb ella i que ho faci la Generalitat és un error, i l'error ja és mxim quan a nivell de l'Estat es diu que aix s'ha de fer amb la collaboració de Catalunya i Aragó", ha criticat.
En aquest sentit, ha afegit que la ciutat "té una responsabilitat com a capital de Catalunya sobre el territori" i estar al servei, no només dels barcelonins, sinó també dels ciutadans de la resta de Catalunya.
