MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
La nau Beagle-2, perduda a Mart el 2003 després de partir de la nau Mars Express de l'ESA per a un aterratge controlat, ha estat finalment trobada per una altra nau de la NASA.
Beagle-2, fabricada pel Regne Unit, va ser alliberat de la seva nau matriu el 19 de desembre del 2003 i havia d'aterrar sis dies després. Però no es va saber res més del mòdul d'aterratge després de la seva presa de contacte programada, i les recerques per Mars Express i la missió Mars Odyssey de la NASA van ser infructuoses.
Ara, una dècada més tard, el mòdul d'aterratge s'ha identificat a les imatges preses per la cambra d'alta resolució del Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA. El mòdul d'aterratge es veu parcialment desplegat a la superfície, cosa que demostra que la seqüència d'entrada, descens i aterratge va funcionar i, efectivament, va aterrar amb èxit a Mart el dia de Nadal del 2003.
"Estem molt contents de saber que Beagle-2 va aterrar a Mart. La dedicació dels diferents equips a l'estudi d'imatges d'alta resolució amb la finalitat de trobar el mòdul d'aterratge és inspirador", diu Álvaro Giménez, Director de Ciència i Exploració Robòtica de l'ESA.
"No saber què va passar amb Beagle-2 ens tenia desconcertats. Entendre ara que va fer tot el camí fins a la superfície és una excel·lent notícia", afegeix Rudolf Schmidt, director del projecte Mars Express de l'ESA en aquell moment, informa l'ESA.
La mida petita del Beagle-2 --menys de 2 metres d'ample quan és plenament operatiu-- significava que la seva localització era una tasca laboriosa, just al límit de la resolució de les cambres en òrbita al voltant de Mart.
Les imatges mostren el mòdul d'aterratge en el que sembla una configuració parcialment desplegada, amb només un, dos o com a màxim tres dels quatre panells solars oberts, i amb el paracaigudes principal i el que es pensa que és la coberta posterior amb el seu paracaigudes encara unit a prop.
La mida, forma, color i separació de les característiques són consistents amb Beagle-2 i els seus components d'aterratge, i es troben dins de la zona d'aterratge prevista a una distància de prop de 5 quilòmetres del seu centre.
També s'han identificat restes que semblen bosses d'aire que van esmorteir l'aterratge, i possiblement l'escut tèrmic davanter. Es necessitarà més d'una imatge per confirmar els últims objectius.
NO HI VA HAVER COMUNICACIÓ PERQUÈ VA FALLAR EL DESPLEGAMENT DE PANELLS
El desplegament parcial explica per què mai es van rebre senyals del mòdul d'aterratge: es necessitava un desplegament complet de tots els panells solars per exposar l'antena de ràdio per transmetre dades i rebre comandos des de la Terra.
Desafortunadament, atès el desplegament parcial i que l'antena no va quedar descoberta, no hi ha possibilitat de reviure dades Beagle-2 i recuperar la nau.
