BARCELONA, 6 d'octubre (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut la prostitució en clubs de cites com una relació laboral entre els propietaris d'aquest tipus de locals i les persones que hi exerceixen la prostitució.
El març del 2006, 20 noies, procedents d'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina sense permís de residència ni de treball, es prostituïen en el club de contactes del punt quilomètric 155,5 de la carretera nacional C-31, a Cunit (Tarragona). La majoria de les noies, "moltes d'edat molt jove", treballaven des de les set del vespre a les quatre de la matinada amb un dia de festa, que no podia ser cap de setmana.
Les noies no només mantenien relacions sexuals amb els clients, sinó que actuaven com a senyoretes de companyia i els incitaven a consumir begudes i que les invitessin, rebent a canvi el 50% del preu de cada copa i pagant a l'empresa el lloguer de les habitacions.
En el local, també hi havia dos treballadors més: un cambrer, que tampoc tenia permís, i una dona que realitzava tasques de neteja en el local, que estava contractada com a empleada de la llar.
El 26 de març del 2006, tècnics d'Inspecció de Treball van visitar l'establiment, van expedientar l'empresa per donar feina a 22 immigrants en situació irregular i, a l'agost, van imposar a l'empresa una sanció de 132.460,3 euros.
L'Advocat de l'Estat va demanar que es reconegués la relació laboral entre l'empresa que gestionava el club de contactes i les 20 noies que exercien la prostitució, tot i que el Jutjat Social número 2 de Tarragona només va reconèixer la que mantenia amb el cambrer i la dona de la neteja.
El magistrat va basar la seva decisió de negar l'esmentada relació en el fet que com que la prostitució és una activitat il·legal no podia declarar-se com a laboral "la prestació de serveis" que realitzaven les noies.
En canvi, la Sala Social del TSJC considera que les noies percebien del club una retribució en forma de comissió, estaven subjectes als horaris establerts per l'empresa i no podien rebutjar els clients, encara que no sempre aquests decidien mantenir relacions sexuals amb les joves.
És per aquesta raó que el tribunal entén que mantenien una relació laboral, tot i que no haguessin subscrit cap contracte de treball ni la companyia no les hagués donat d'alta en la Seguretat Social, cosa que considera que és competència deslleial respecte a altres clubs de cites les empleades dels quals sí que cotitzen.
Així, pretén protegir els drets com a treballadores de les prostitutes que exerceixen en clubs de cites, que són víctimes de la "indesitjable explotació del propi cos, contrari a la dignitat de la persona, bé per compte propi o, amb més gravetat encara i com semblen indicar els indicis, per compte d'un tercer que es beneficia del trànsit carnal".
