BARCELONA, 29 de març (EUROPA PRESS)
La Via Laietana de Barcelona arriba aquest mes de març als primers cent anys de vida des del començament de les obres, una efemèride que coincideix amb la voluntat de l'Ajuntament de reformar aquest carrer aquest mateix mandat, una de les principals artèries de connexió de l'Eixample amb la façana marítima.
Els treballs per obrir aquesta avinguda van començar el 10 de març de 1908 i van acabar en 1913, seguint el projecte d'Àngel Baixeras, complint així la voluntat de l'enginyer Idelfons Cerdà, autor del projecte de l'Eixample, que preveia l'obertura de tres eixos al casc antic, les anomenades vies A, B i C. Finalment, el projecte va morir i de les tres avingudes només es va obrir la Via Laietana.
Ara, el districte de Ciutat Vella, que lidera l'arquitecta Itziar González --independent que es va presentar en les llistes del PSC--, planteja la reforma de la via que es concretarà pròximament, i que pretén reduir els carrils destinats al trànsit rodat i guanyar espai per a bicicletes i vianants, amb voreres més amples per als darrers.
'LA REFORMA'.
Les obres van comptar amb una forta oposició de nuclis intel·lectuals, que van lamentar el projecte pel gran nombre d'edificis antics afectats. De fet, el projecte va ser conegut com a 'La Reforma', i els treballs van començar amb un acte oficial al número 77 del carrer Ample, presidit pel mateix Rei Alfons XII, que va donar el tret de sortida a les obres pic en mà.
En total, es van demolir més de 2.000 habitatges repartits en una vuitantena d'estrets carrerons, on residien unes 10.000 persones, que van haver de buscar un altre lloc per viure ja que no se'ls va donar cap alternativa d'allotjament.
Entre els edificis que van desaparèixer, sobresurt el convent gòtic de Jonqueres --que allotjava un beatori--, i també diferents seus gremials, palaus i cases.
Alguns edificis no van córrer la mateixa sort que la majoria i van ser traslladats pedra a pedra a d'altres ubicacions. La Casa Padellàs es va ubicar a la plaça del Rei, algunes façanes de cases gremials es van instal·lar a la plaça de Sant Felip Neri, i també es va traslladar la façana d'un temple d'estil barroc, l'església de Sant Marta.
COR FINANCER DE BARCELONA.
La Via Laietana es va convertir, després de la seva inauguració, en el cor financer de Barcelona durant les primeres dècades del segle XX, especialment durant el període d'entreguerres. Allà es va situar la seu de La Caixa, obra d'Enric Sagnier, i de clara inspiració neogòtica, que es va alçar entre 1917 i 1918, coneguda popularment com a 'La Casa de la Moneda'.
També sobresurten l'antiga seu del Banc d'Espanya, edificada el 1932, que avui acull la Caixa Catalunya. A la seva dreta, s'aixeca l'edifici de la patronal Foment del Treball Nacional, obra de Josep Goday i Adolf Florensa, que es va inaugurar en 1936, i d'estil classicista 'noucentista'.
Florensa també es va encarregar de construir dos edificis més: el número 30, un gran edifici 'noucentista' auspiciat pel polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó; i el primer edifici d'oficines que es va construir a la capital catalana, projectat en 1928 i ideat per Albert Joan i Torner, i que està al número 17.
Al número 31 s'ubica el Casal del Metge, que també va planejar Florensa juntament amb Enric Catà. A la confluència amb Argenteria i Manresa, hi ha els edificis dels antics sindicats, que avui segueixen acollint despatxos de les centrals sindicals.
Al número dos hi ha l'antiga seu de la Transmediterránea, edificada el 1922 i obra de Juli M. Fossas, que a dia d'avui acull jutjats de primera instància. I en el número u està el monumental edifici de Correus i Telègrafs, d'inspiració regionalista i projectat per Josep Goday i Jaume Torras en 1927.
El primer edifici que s'hi va construir va ser el que està al número tres, a la cantonada amb el carrer Àngel Baixeras, obra d'Enric Sagnier, i que era la seu del Banco Hispano Colonial. Va obrir el 1913, i acollirà un hotel. L'últim solar que es va ocupar va ser a les darreries dels anys 50, l'edifici d'oficines Hispania.
