Joan Vila va intentar falsejar els test psicològics per semblar una persona "més trastornada"
GIRONA, 6 juny (EUROPA PRESS) -
El cap del servei de psiquiatria de Brians, Álvaro Muro, ha exposat que el zelador d'Olot acusat de matar onze ancians en el geriàtric La Caritat, Joan Vila, va convertir això en el seu propi laboratori de la mort, ja que li suposava una gratificació i li omplia".
"No dic que sigui un sàdic d'estructura, però sí té impulsos sàdics, ja que veu patir les seves víctimes i torna a utilitzar el mateix mètode", ha manifestat Muro, metge psiquiatre que va tractar Vila durant la seva estada a Can Brians, en la seva declaració d'aquest dijous al Palau de Justícia de Girona.
De fet Muro ha parlat de "dedicació patològica" de Vila cap a les seves víctimes i els familiars.
Muro també ha manifestat que el zelador tenia un trastorn depressiu major moderat, però que res d'això "alterava o disminuïa la seva competència mental" ni li impedia discernir el correcte de l'incorrecte ni el legal de l'il·legal.
En relació amb la motivació que portava Vila a cometre els assassinats, Muro ha afirmat que ho feia "en benefici propi, per ser algú".
Per al psiquiatre, l'argument que Vila no sabia que els càustics provocarien cremades i farien patir les víctimes tampoc és vàlid ni cert: "Ha admès que va veure patir i morir la primera víctima, a la qual ha reconegut haver-li subministrat càustics", ha dit.
En aquest sentit, Muro ha afegit que el zelador no és que tingui absència de culpa, "si no que existeix disminució de l'empatia", pel que no creu que sigui vàlida la justificació del zelador quan diu que ajudava a morir pacients que patien.
PERICIAL PSICOLÒGICA
Aquest dijous al matí també han declarat davant del jurat popular els psicòlegs que van visitar el zelador d'Olot més d'un any després que estigués a la presó, els doctors han explicat en la seva declaració que el processat va intentar falsejar els test psicològics "per mostrar una imatge d'una persona molt més trastornada".
Vila va fingir tenir problemes mentals manipulant les respostes que donava en els test i l'intent d'engany va arribar a tal punt que va donar positiu en tots els trastorns possibles: "Va donar positiu en depressió, ansietat, paranoia. En tot, absolutament en tot", han manifestat els perits Josep Ramon Juárez i Margarita Serra.
Aquests psicòlegs han exposat que Vila és una persona normal, "amb personalitat decaiguda, amb dificultats de relacionar-se i fred a l'hora de demostrar emocions"; i que a més sabia distingir el bé del mal perfectament i sense cap tipus de dubte.
El zelador va dir a aquests perits que en un moment d'eufòria es va adonar que podia reduir el sofriment d'una anciana --la primera víctima-- i que llavors va decidir "ajudar-la a morir mitjançant una barreja de medicaments als quals tenia accés".
"Ens explica que la seva intenció era que deixessin de patir per evitar-los l'agonia", ha explicat Juárez, que ha afegit que per a Vila era un acte bondadós i que tenia la tranquil·litat que no seria descobert perquè havia realitzat les atencions corresponents per a això; i que és sota pressió policial quan confessa les tres últimes víctimes.
"Se sentia com si fos Déu, ens ho diu directament i ens explica que tenia aquesta possibilitat d'anticipar el trànsit dels ancians i que això li feia sentir com Déu", han exposat els psicòlegs.
A més, els reconeix que no té sentiments de penediment: "Ens ha dit reiteradament que no se sentia penedit i que ho tornaria a fer, tot i que sabia que era il·legal, però que no ho tenia en compte perquè ho veia com un acte bondadós, de fer-li un favor a la persona que estava patint", ha explicat Juárez.
FART DE "CULS ARRUGATS"
Aquest dijous al matí també han declarat el director de La Caritat i ex psicòleg de Vila, Joan Sala, i una altra de les psicòlogues que el va tractar, Núria Perich; tots dos han coincidit a definir-lo com una persona amb "personalitat obsessiva, trastorn ansiós depressiu i de baixa autoestima".
Perich ha manifestat que a començament del 2010 va detectar un canvi d'actitud, que estava més estressat i que havia reconegut que s'estava plantejant un canvi de feina; "em va sorprendre una expressió que va fer servir, em va dir que estava cansat de culs arrugats".
Una versió que es contradiu clarament amb la que va explicar a Juárez i Serra, ja que a ells els va manifestar que estava molt satisfet a la feina i que no estava cansat d'aquesta: "Ens va dir que ño omplia la vida, que era l'únic que li motivava a viure", ha dit Serra.
