Traurà animals fora de perill, sense programa de conservació o que no siguin del Mediterrani
BARCELONA, 19 març (EUROPA PRESS) -
El Zoo de Barcelona reduirà el nombre d'espècies i prioritzarà fauna autòctona i amenaçada, segons ha anunciat aquest dilluns el director del parc, Antoni Alarcon, després de presentar el patronat de la Fundació Barcelona Zoo la proposta de pla estratègic.
"Als animals que no estiguin en perill d'extinció, en programes de conservació ni siguin del Mediterrani, els trobarem amb el temps la millor sortida possible", ha declarat els mitjans, i ha detallat que els animals podran traslladar-se, a la llarga, on es garanteixi el seu benestar, com altres zoos.
Aquest pla director té un horitzó fins el 2031 i depèn de la valoració de la Fundació --que es reunirà el 9 d'abril i que inclou a membres de la societat civil, científica i les forces polítiques de l'Ajuntament--, però proposen, per exemple, traslladar els ossos, perquè no responen aquests criteris.
Seguint aquestes línies, aquest mateix dilluns han traslladat les foques a un altre zoològic, i, preguntat pels mitjans, ha assenyalat que tampoc compten amb un programa de conservació del tigre, però sí d'altres espècies com ara girafes i elefants.
Sobre les tres elefantes, ha assegurat que no estan en una instal·lació, sinó en un santuari on les cuiden, com ocorre amb el rinoceront blanc, de què ha dit: "Quan mori, no apostarem per una instal·lació", com ha ocorregut amb els guepards, després que l'últim morís per edat fa uns mesos.
INSPIRACIÓ INTERNACIONAL
Ha donat alguns detalls de la nova proposta del zoològic que, inspirat per parcs de Nova York, Londres i San Diego, preveu una inversió de 64,4 milions d'euros fins al 2031: un 50% a instal·lacions d'animals, un 24% a espai públic, un 21% a equipaments i logística i un 5% a enderrocaments i provisionalitats.
En una primera fase, espera passar del 15% tota de fauna autòctona a més d'un 30%, i passar de l'actual 22% d'espècies amb alt nivell d'amenaça per a la naturalesa a un 40%, així com prioritzar espècies per les quals existeixen plans de conservació.
Els tres eixos de desenvolupament passaran per conservar espècies amenaçades o en perill d'extinció de fauna autòctona i mediterrània, impulsar-ne la investigació, i intensificar-ne la funció educativa.
El pla vol consolidar el zoo com a referent en fauna salvatge local i propera, en un pla de Conservació del Mediterrani, i es treballarà especialment pel tritó del Montseny, el capsigrany noi de Ponent, la tortuga de rierol, els amfibis de l'Empordà, el seguiment de la llúdria en el Besòs, el seguiment de rorcuales, papallones de l'àrea metropolitana, la tortuga mediterrània i la reintroducció del sapillo balear, entre molts altres.
Amb aquest pla, el zoo sortirà dels seus voltants per potenciar la conservació ex-situ, centrant-se en la preservació d'espècies en perill d'extinció i vulnerables tant autòctones com al·lòctones.
RENOVACIÓ FÍSICA
A nivell d'espai, el Zoo viurà una "metarmorfosis" de les seves instal·lacions, a través d'una redistribució de les zones en funció de les comunitats ecològiques (biomes) i subdivisions de la classificació biològica (taxons).
Així, es crearan nous espais com la bioma del Mediterrani com a àmbit prioritari del Zoo, centre de biodiversitat marina, un espai de papallones i un pavelló d'invertebrats.
També es finalitzarà el bioma de la sabana del Sahel i el bioma d'insularitat de Madagascar, i es milloraran la resta d'instal·lacions agrupant-les sempre que sigui possible per famílies, com els primats o els dracs de Komodo.
També preveu crear una nova àrea d'educació, àrea logística i xarxes de servei, ha subratllat el director del Zoo, que ha assenyalat que, a més de la inversió de 64 milions, plantegen una altra de 7,5 milions per millorar instal·lacions d'animals.
POL D'INVESTIGACIÓ
Un altre dels fronts del pla passa per l'impuls científic, doblegant el pressupost per a investigació i a través d'acords de col·laboració amb institucions científiques i acadèmiques del territori.
De l'àmbit educatiu, el director ha proposat engegar una estratègia comunicativa integral que permetrà que la visita al zoo no es limiti a l'observació d'un conjunt d'instal·lacions d'animals, sinó que es converteixi en una experiència completa.
