L'Ajuntament limitarà les actuacions urbanístiques per preservar la qualitat de l'entorn en determinades zones de la ciutat
Barcelona (ACN).-
L'Ajuntament de Barcelona ha inclòs 228 comerços, bars i restaurants al catàleg de protecció patrimonial dels establiments emblemàtics, dels quals 31 tenen una preservació integral. Per contra, n'ha descartat 161, sobre els quals s'aixeca la suspensió de llicències decretada fa un any. El catàleg s'inclou dins del Pla Especial de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana, que el consistori vol aprovar definitivament "abans que acabi l'any". A més, el pla limita les actuacions urbanístiques per preservar la qualitat de l'entorn a Ciutat Vella, Eix Central de l'Eixample i Sagrada Família, Vila de Gràcia, casc antic de Sant Andreu, l'eix de la rambla del Poblenou i el seu casc antic i Poble-sec.Pel que fa als 228 establiments emblemàtics inclosos en el catàleg, hi ha diverses categories de protecció. En 32 casos se'ls aplicarà la protecció Tipus E1, per a establiments de gran interès i que preveu una conservació integral, de la majoria dels seus elements patrimonials. En 152 establiments hi haurà una protecció tipus E2, una conservació parcial per a establiments d'interès que posseeixen elements patrimonials d'interès singulars però que en intervencions posteriors a la seva construcció han perdut la coherència unitària inicial genuïna. Per últim, 42 establiments s'inclouen en la protecció tipus E3, una protecció ambiental per a elements d'interès paisatgístic. És a dir, per als negocis que conserven elements patrimonials que han quedat, totalment o en part, desvinculats del propi establiment original.
L'Ajuntament de Barcelona va suspendre el març del 2014 les llicències de 389 establiments per estudiar si calia preservar-los. Un any més tard, el consistori ha decidit descartar-ne 161, dels quals 130 no tenen elements tangibles d'especial interès, una quinzena tenen menys de 50 anys d'activitat i una altra quinzena ocupen edificis sencers que ja estan protegits perquè els immobles on es troben estan catalogats.
Preservar l'establiment i el mobiliari, no una activitat concreta
El regidor de Comerç, Raimond Blasi, ha defensat que el paper de la mediació ha estat clau per evitar tancaments en una quarantena d'establiments emblemàtics que estaven afectats per l'increment del preu del lloguer derivat de fi de la moratòria de la llei d'arrendaments urbans, la LAU. Amb tot, ha admès que n'hi ha hagut cinc que han hagut d'abaixar la persiana.
En aquest sentit, la preservació a través del catàleg es refereix a l'immoble i el mobiliari, però no a l'activitat. "Podríem determinar certs usos però no un ús en concret", ha explicat el gerent d'Hàbitat Urbà, Albert Civit. Tot i això, "en casos molt excepcionals" en què es volgués preservar una activitat específica, l'Ajuntament podria demanar a la Generalitat la qualificació d'un establiment com a Bé Cultural d'Interès Local. "No podem protegir l'activitat al 100%, però sí els elements que fan difícil que altres activitats que topen amb la identitat del carrer puguin tirar endavant", ha dit el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives.
Pel que fa al contingut de l'immoble, "la conclusió és que el mobiliari i la capsa han d'estar juntes", ha dit Civit. Cadascun dels 228 establiments protegits disposa d'una fitxa tècnica que especifica tot el que s'ha de protegir i "en el cas d'haver-ho de moure, com s'ha de moure", ha afegit.
La suspensió de llicències dels 228 establiments del catàleg veta la possibilitat de fer obres o de canviar d'activitat. Tot i això, durant aquest darrer any, s'han fet excepcions en alguns casos, estudiats cas per cas. A tall d'exemple, la galeria Joan Prats de la Rambla de Catalunya va poder traspassar l'activitat per passar a ser una botiga de roba i ho va poder fer sense tocar res dels elements protegits.
Quan s'hagi aprovat definitivament el pla -"a finals d'any", segons la previsió de Vives- podrà aixecar-se la suspensió de les llicències. Tot i les previsions del tinent d'alcalde, altres fonts municipals han situat l'aprovació definitiva del pla en els propers dos anys. Properament, el pla tindrà una exposició pública de dos mesos. "No està tancat, hem d'escoltar el que ens digui tothom", ha matisat Vives.
Evitar que "l'excessiva tematització" difumini "l'originalitat" dels carrers
El catàleg d'establiments emblemàtics s'emmarca dins del Pla Especial de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana, que estableix unes àrees on es limiten actuacions urbanístiques i de paisatge urbà per preservar els valors de l'espai públic i la qualitat urbana de l'entorn on s'ubiquen. El principal objectiu, ha explicat Vives, és "evitar l'excessiva tematització dels carrers". El tinent d'alcalde ha afegit: "La tematització passa per qüestions tan conegudes com que cinc o sis baixos s'eliminin, es col·loqui el cartell d'una franquícia i aquell carrer deixa de tenir l'originalitat que tenia des del punt de vista patrimonial o arquitectònic. La presència dels rètols fa que el carrer passi a ser el carrer del 'tal o qual'. Això és el que no volem que passi de cap de les maneres".
Les àrees afectades són Ciutat Vella, l'eix Central de l'Eixample i la Sagrada Família, la vila de Gràcia, el casc antic de Sant Andreu, l'eix de la rambla del Poblenou i el casc antic de Poblenou i el Poble-sec. En aquestes zones, no es permet agregar parcel·les per a la configuració de comerços en planta baixa, però sí ajuntar locals sense distorsionar la morfologia original de l'edifici dins del mateix immoble. També es vol preservar la morfologia pròpia que generen diferents façanes tot i poder tenir un mateix ús, així com preservar la relació d'aspecte entre la planta baixa i el conjunt de l'edifici. Així mateix, es limita a un màxim d'un 60% d'usos no residencials en plantes pis per illa i es recomana que s'afavoreixi l'ús del vianant de la vialiat pública. Per a l'àmbit de l'Eixample limitat al pla, es limita a un màxim d'un 50% d'usos residencials en plantes baixes en el front a carrer de l'illa on es localitzi, i es recomana que les plantes baixes, quan l'edifici ocupi més de 30 metres de façane, es destinin a activitats econòmiques obertes al públic.
Per a tot Barcelona, el pla inclou mesures urbanístiques i paisatgístiques com per exemple limitar l'ús de pantalles en la retolació o que el nom de l'establiment sigui variable; l'obligació de tenir una il·luminació indirecta per evitar la contaminació lumínica i la prohibició de posar cartells en plantes pis, entre altres.
