La pandmia visualitza la dependncia al turisme d'alguns comeros i aguditza la desertització dels eixos comercials
ACN
Barcelona.-Carrers prcticament buits. Cartells 'd'en venda' o 'en lloguer'. Persianes abaixades. El comer agonitza per la pandmia i la falta de demanda ha deixat un 35% dels establiments buits a Catalunya, una dada que podria agreujar-se per les noves restriccions, segons PIMEComer. La crisi del coronavirus també ha revelat la dependncia del turisme d'alguns eixos comercials que han quedat orfes per la manca de visitants, com la Rambla de Barcelona o el Barri Vell de Girona. Els comerciants confien ara en les vendes de Nadal i adverteixen que, si no van bé, la situació ser "molt complexa". "Si no tenim una campanya relativament bona, hi haur una mortalitat d'empreses molt importat", alerta el vicepresident de Barcelona Comer, Prsper Puig.
El 2019, Catalunya tenia 98.309 locals comercials en actiu, segons el Cens d'Establiments Comercials de Catalunya (CECC) de la Generalitat. Aquesta dada representa una caiguda del 2,9% respecte als 101.276 locals registrats el 2018 i un descens del 4,8% en comparació amb els 103.214 espais del 2017. Les dades demostren una tendncia de destrucció de locals comercials prvia a la crisi del coronavirus, tot i que la pandmia ha agreujat encara més la situació.Un problema agreujat: "És la tempesta perfecta""Fa un temps venim notant una desocupació dels locals comercials. Les maneres de consumir estan canviant i el món del comer electrnic ha guanyat molt terreny", explica el director rea d'immobiliria d'empresa de Forcadell, Toni López. A Barcelona, hi ha actualment prop de 80.500 locals comercials, dels quals 14.000 estan buits. La consultora immobiliria preveu que, a principis de 2021, un de cada tres establiments estiguin tancats.Al centre de la ciutat aquesta xifra es podria disparar fins al 50%, segons les previsions de Barcelona Oberta. La manca de turisme per la pandmia i les mesures de restricció de la mobilitat en vehicle privat de l'Ajuntament de Barcelona en són algunes causes, segons la directora general de l'entitat, Núria Paricio.A aquest fet s'hi suma la falta d'activitat derivada de la implementació del teletreball. "És la tempesta perfecta. La situació econmica és terrorífica i deixar molts comeros i restaurants tancats i molta gent a l'atur", alerta Paricio.La pandmia ha provocat una caiguda del trnsit de vianants en els carrers comercials de les principals ciutats. En els últims tres mesos, s'ha detectat una "nova realitat", caracteritzada per menys gent als carrers i un "pronunciat" descens d'entrades a botigues i establiments comercials. A la capital catalana, el carrer més afectat ha estat Passeig de Grcia, amb un descens de visitants del 52%; seguit de Rambla Catalunya, amb un 40%, i l'avinguda Diagonal, amb un 20%, segons un informe de TC Group Solutions. En general, a Barcelona el trnsit de vianants ha caigut un 32%, seguit d'un 28% a Lleida, un 25% a Tarragona i un 23% a Girona.A la capital del Girons hi ha actualment una quarantena de locals en lloguer, bsicament de franquícies i negocis enfocats al turisme. L'impacte de la pandmia es fa més evident a la zona del Barri Vell, sobretot a la Rambla, l'Argenteria i el carrer Ballesteries. "La majoria de l'eix comercial són botigues de fa molts anys. La gent realment arribar fins al límit, fins all on puguin aguantar", afirma la vicepresidenta de Girona centre eix comercial, Merc Ramírez.Tot i aix, la situació econmica d'aquests establiments també dependr molt dels prxims mesos. "Si realment no podem salvar la campanya de Nadal, molts comeros no podran aguantar. Donar la volta a les restriccions abans que acabi l'any és clau", afirma. Així mateix, reclama ajudes "rpides i efectives" per part de l'administració, així com una baixada dels impostos. "El petit comer és el pulmó de les ciutats i si cau, costar molt tornar-lo a aixecar", manifesta.La campanya de Nadal "Veiem un Nadal perillós. Estem molt preocupats", reconeix el president de PIMEComer, lex Goñi. Davant la prdua de turistes, el descens d'activitat i les noves restriccions, els comerciants confien en la campanya de Nadal per mantenir els negocis. Les associacions de comerciants de Vic, Berga, Igualada i Manresa alerten que es troben en una situació "límit" i esperen poder reactivar les vendes al novembre i desembre. "Malauradament, venen temps molt difícils. Durant els mesos d'estiu i setembre vam poder remuntar, per ara ens trobem que hem fet un pas enrere", assegura la presidenta d'Igualada Comer, Laura Lluci. A Figueres, el comer ha "aguantat bé el cop", afirma l'alcaldessa de la ciutat, Agns Lladó. Tot i que alguns establiments han abaixat la persiana, des de l'estiu fins ara molts comeros s'han traslladat a altres punts i, en el seu lloc, n'han obert de nous. "Alguns s'han traslladat aprofitant millors preus i d'altres han aprofitat per acostar-se més al centre", afirma Lladó. "No podem estar contents de com ha anat tot, per és cert que hem aguantat bé", afegeix. Malgrat aix, l'alcaldessa insisteix que caldr veure com evoluciona la situació en les properes setmanes i si les noves restriccions s'allarguen o no. "El comer ens diu que est resistint, perqu hi ha alguns establiments molt slids i amb llarga trajectria, per que caldr veure fins a on poden arribar", assegura. "El sector est esperanat amb la campanya de Nadal i tots esperem que tinguem una campanya decent", afegeix.L'efecte del tancament de bars i restaurants El tancament dels bars i restaurants i la limitació de l'aforament en els comeros no ha contribut a millorar la situació. Les entitats de Vic, Berga, Igualada i Manresa adverteixen que el tancament de la restauració ha tingut un efecte dominó i ha provocat una baixada de la facturació en els comeros. "Nosaltres anem de la m de l'hostaleria. Si tanquen els bars, afluixen les vendes perqu no hi ha tanta gent al carrer", lamenta la presidenta d'Igualada Comer, Laura Lluci. A l'eix comercial de Lleida, un dels més llargs d'Europa, han tancat 17 botigues des del mar a causa de la pandmia. La majoria són empreses locals, petites i familiars i se sumen a les 71 que ja estaven tancades abans de la crisi per l'elevat preu dels lloguers. El president de l'eix comercial, Lloren González, explica que la majoria de botigues que han abaixat la persiana a causa de la pandmia ja no van poder fer front al primer confinament perqu no podien pagar el lloguer. González espera que la resta puguin "aguantar", tot i aquest tercer confinament que ha tornat a tancar bars i restaurants. Les noves restriccions, explica, dificulten les vendes que s'aconsegueixen "quan algú passa per un aparador després de fer un caf i acaba comprant". El Poblesec i el Parallel a Barcelona també estan especialment afectats per les noves restriccions, pel pes de la restauració en el barri. A aquestes zones, un 33% dels locals comercials estan destinats a restaurants o bars. Al Poblenou, la principal preocupació és la creixent tendncia a transformar locals buits en habitatge. "El perill és que el barri quedi com una zona residencial", admet el president de l'eix Poblenou, Miguel López.A Tortosa, la pandmia no ha accelerat, de moment, el tancament de locals comercials, per les noves restriccions i la incertesa de quant temps es poden allargar han posat molts negocis en situació de risc. Només entre un 20% i un 30% dels restauradors han optat per seguir oberts oferint menjar per emportar i alguns se senten a la corda fluixa perqu els estalvis per resistir escassegen. A la capital ebrenca, el 85% dels locals comercial actius són de lloguer. Eixos comercials "despoblats"A Mataró, importants artries comercials com la Riera, el carrer Barcelona, el Carrer Sant Josep, el carrer Santa Teresa o l'entorn de la plaa de les Tereses i la plaa de Cuba acumulen més d'una vintena de locals comercials tancats. Alguns van abaixar la persiana molt abans de la crisi sanitria i d'altres són víctimes directes de la covid-19.El sector avisa que el "despoblament" de carrers genera un efecte dissuasiu que allunya els clients i limita les vendes en els comeros. "Veiem un degoteig constant de locals que s'estan quedant buits i patim perqu la segona onada sigui el detonant de possibles tancaments massius", alerta el president de Negoci Empresa Mataró (NEM), Jordi Novo."Els barris no estan patint com nosaltres perqu tenen un teixit venal que nosaltres no tenim", afegeix Goñi. Dins dels barris, les zones més afectades són els carrers adjacents als eixos comercials. "El local comercial de barri sortir reforat, per el situat en terceres i quartes línies patir molt", afirma López. A Barcelona, alguns comeros han aprofitat l'augment de l'oferta per situar-se en els eixos comercials principals. "El teixit comercial dels voltants s'ha assecat", afirma el president de PIMEComer, lex Goñi.L'impacte de les grans superfíciesA Tarragona, associacions de comerciants com 'La Via T' reclamen unitat per implementar mesures urgents que permetin frenar la desertització comercial del centre de la ciutat. El sector també est pendent del Pla de l'Illa Corsini, que preveu convertir en zona de vianants l'entorn del Mercat Central i reforar-ne el carcter comercial. Carrers com Unió i Apodaca també esperen un pla que els doni impuls.Els locals buits proliferen a tota la ciutat, per la situació es fa especialment evident a la Rambla Nova i en zones de vianants com les dels carrers August i Sant Agustí. En els darrers mesos s'ha produt un degoteig de tancament de franquícies i grans marques al centre, que han optat per concentrar l'oferta al centre comercial Parc Central.Els lloguersPer palliar l'impacte del tancament de la restauració i les limitacions en el comer, el Govern va aprovar aquest dimarts un decret per reduir a la meitat els lloguers dels locals comercials tancats forosament en cas que arrendatari i propietari no es posin d'acord. "És una bona mesura, entenem que facilitar els pactes entre propietaris i llogaters, per de totes maneres hem de continuar pagant impostos", afirma la directora general de Barcelona Oberta."Han carregat el problema al propietari del local", lamenta Goñi. La consultora immobiliria Laborde Marcet assegura que el mercat dels locals comercials a Barcelona ja vivia un canvi de tendncia pel que fa a la relació contractual entre propietaris i llogaters. Des del juny, en alguns contractes s'han produt rebaixes de fins al 50% en el lloguer i en algunes operacions s'han introdut clusules en les quals s'estableixen variables d'entre un 13% i un 20% sobre la facturació neta mensual de l'inquilí. "Sempre es pensa que darrere dels lloguers hi ha grans fons d'inversió, per a Girona aix no és així, es tracta de particulars", explica Merc Ramírez, de Girona centre eix comercial. "La rebaixa dels lloguers sempre és una ajuda, per no la solució: el que hem de fer és buscar solucions per intentar salvar el comer, i aix no es far pagant la meitat dels lloguers", conclou.
