Berga i Solsona reivindiquen que els veïns puguin votar sobre futures cites olímpiques
LLEIDA/BARCELONA/GIRONA, 24 juny (EUROPA PRESS) -
Els alcaldes de Vielha (Lleida), la Seu d'Urgell (Lleida) i Puigcerdà (Girona) han lamentat haver perdut l'"oportunitat" de celebrar uns Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu el 2030, després de la retirada de la candidatura de Catalunya i Aragó, i han criticat al president d'Aragó, Javier Lambán, la seva actitud durant les negociacions sobre el projecte.
En unes declaracions a Europa Press, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Vilaplana, ha assegurat que després de la retirada de la candidatura senten "tristesa i decepció, perquè no ha estat per un motiu tècnic ni perquè la gent del territori hagi votat que no volia aquest projecte, sinó que ha estat per un motiu polític" que assegura que no entén.
Vilaplana ha acusat el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, de no haver dit "ni mu" sobre la iniciativa ni haver-la defensat públicament, i ha sostingut que el Govern d'Aragó s'ha comportat de manera nefasta i amb molt males maneres per part de Lambán, en les seves paraules.
L'alcalde de Vielha e Mijaran, Juan Antonio Serrano, coincideix en les crítiques a Lambán i que creu que la posició del president aragonès ha estat "molt poc correcta i molt poc seriosa", i que la retirada de la candidatura era el resultat lògic dels últims esdeveniments.
Serrano ha destacat el compromís del seu municipi amb la candidatura --que va arribar a acollir una reunió amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE)-- i ha retret al Govern que no apostés des del principi, al seu parer, per la candidatura olímpica: "Al final realment hi han estat molt a favor, però fins a aquest final, o aquests últims mesos, no era una aposta clara".
L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha subratllat el caràcter estratègic de la candidatura per impulsar infraestructures que urgeix desenvolupar "amb o sense JJOO" --per exemple, la línia R3 de Rodalies-- i per situar els Pirineus en l'agenda política, amb un projecte sostenible des del punt de vista econòmic, social i ecològic.
"Els JJOO passen, però el llegat es queda. S'havia de posar l'accent no tant en què pot fer el territori pels Jocs, sinó en què poden fer els Jocs pel territori", ha subratllat Piñeira, que demana estudiar una candidatura única de Catalunya en el futur si no és possible l'acord amb Aragó, concretant bé el projecte per després sotmetre'l a consulta.
L'alcalde de Puigcerdà ha sostingut que el Govern aragonès ha actuat amb "deslleialtat institucional" després de desmarcar-se de l'acord tècnic a última hora, i ha recordat que, quan Aragó va decidir presentar una candidatura en solitari en el passat, Catalunya ho va respectar --la candidatura 2030 era, en origen, catalana i Aragó s'hi va sumar després--.
Sobre si veuen possible una candidatura per l'any 2034, els tres alcaldes tenen visions diferents: Piñeira demana no deixar el projecte en un calaix, però alerta que "tampoc no es pot anar posposant la candidatura" cada quatre anys perquè es perd credibilitat, mentre que Serrano --que no és partidari de fer una consulta-- afirma que Vielha li donarà suport si té possibilitats d'èxit.
"El problema és que no veig què canvia del 2030 al 2034. Les condicions són les mateixes. Si pot ser el 2034, per què no pot ser el 2030?", s'ha preguntat l'alcalde de la Seu, que creu que no té sentit fer una consulta si el projecte i la candidatura no estan definits.
SOLSONA I BERGA
Tant l'alcaldessa de Solsona (Lleida), Judit Gisbert, com l'alcalde de Berga (Barcelona), Ivan Sànchez, han ressaltat que des del principi van defensar que la Generalitat havia d'organitzar una consulta als seus territoris per conèixer què pensaven els veïns sobre els JJOO d'Hivern.
De fet, i malgrat que en un inici la Generalitat no va plantejar consultar el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, finalment va anunciar una doble consulta pel 24 de juliol --després suspesa, ja que es va encallar la candidatura-- amb preguntes diferents per a aquestes comarques, a les quals se'ls preguntava si es volien involucrar en els Jocs.
"No se'ns demanava si volíem JJOO d'Hivern o no, només si hi volíem participar", ha criticat l'alcalde de Berga, que retreu a la Generalitat no haver explicat el projecte olímpic al territori per poder debatre'l i alerta que el canvi climàtic complica molt l'horitzó 2034, ha dit.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Solsona ha lamentat que "no s'hagi pogut arribar al fet que fos la ciutadania qui acabés decidint" sobre la cita olímpica en la consulta, que demana mantenir per a una eventual candidatura el 2034, i ha afegit que són els experts i els tècnics els que han de decidir si Catalunya es pot presentar en solitari.
Gisbert i Sànchez també creuen que l'actitud del Govern d'Aragó no ha afavorit el curs de les negociacions: "No sé quina esperança tenien de fer alguna cosa amb Aragó. És una terra meravellosa, però és clar que ara mateix hi ha un conflicte d'interessos", ha lamentat l'alcalde de Berga.
