El jutge creu que no volia injuriar però veu "vexatori" tractar-los de delinqüents
BARCELONA, 11 des. (EUROPA PRESS) -
El jutge ha absolt a l'alcalde de Badalona (Barcelona), Xavier García Albiol, que estava acusat d'un presumpte delicte de provocació a l'odi i a la discriminació pel repartiment de fullets electorals que vinculaven els gitanos romanesos amb la delinqüència de la ciutat, segons la sentència a la qual ha tingut accés Europa Press.
En un apunt de Twitter recollit per Europa Press, l'alcalde ha dit que està "molt feliç" per la sentència del Jutjat Penal 18 de Barcelona sobre el cas dels díptics que va repartir quan encara no era alcalde juntament a la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, el 24 d'abril del 2010 al barri de La Salut, i altres declaracions en mitjans en la mateixa línia.
Albiol ha reconegut en el seu interrogatori durant el judici el 20 de novembre que havia utilitzat frases "inadequades" sobre gitanos romanesos, però ha reiterat que els problemes que segons ell causen són dades objectives.
El tríptic recollia fotografies amb llegendes com 'no volem romanesos' i en una entrevista en un canal de televisió uns dies abans del repartiment de fullets es va referir als gitanos romanesos que vivien a Badalona com 'xacra' i 'plaga', tal com recorda la sentència.
Tant la Fiscalia com l'acusació popular representada per SOS Racisme van atribuir a l'ara alcalde els delictes de provocació a l'odi, a la discriminació o a la violència i de la injúria col·lectiva que recull l'article 510 del Codi Penal.
ALBIOL NO VA INCITAR
Aquest article es refereix als qui 'provoquessin a la discriminació, a l'odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites' i altres referents, de manera que el jutge Ignacio de Ramón Forns ha analitzat si Albiol ho va vulnerar.
Respecte al terme 'provocació', considera que Albiol "no va incitar directament a ningú a fer res, ni de bon tros va incitar a cometre un delicte", i recorda que, davant d'aquesta realitat jurídica, les acusacions van intentar defensar una interpretació més àmplia, alguna cosa que el jutge descarta.
Per tant, atenint-se a una "lectura restrictiva" conclou que ni el fullet ni les seves declaracions van constituir una incitació a fer cap acte excepte a votar-lo en les següents eleccions.
Sobre la possible difusió d'informacions injurioses, que també recull l'article 510 del Codi Penal, el jutge reconeix que dir que els gitanos romanesos residents a Badalona són uns delinqüents "suposa la difusió d'una informació injuriosa", però sosté que per ser delicte ha d'haver intenció d'injuriar cosa que, en aquest cas, creu que no existeix.
Això sí, diu que titllar els gitanos romanesos de delinqüents és "ofensiu o vexatori", però ho redueix a una innecessària exageració per explicar un problema de seguretat ja que no calia dir que tots eren delinqüents, vulnerant l'honor dels quals no van cometre delictes.
Tot i que creu que, després de ser polític, deu donar-li la màxima amplitud possible al concepte de llibertat d'expressió, creu que aquí no és "barrera" per no entrar a analitzar els delictes que se li imputen, i per això ha estudiat detalladament aquest article del Codi Penal.
D'altra banda, la sentència recorda que els processos penals tenen com a finalitat determinar si l'acusat ha comès com a delicte i no "valorar la personalitat de l'acusat ni la seva conducta en general, ni jutjar les seves declaracions des d'un punt de vista moral o polític".
"El jutge no ha d'especular de manera que seria convenient que digués les normes, o com es protegirien millor els drets dels ciutadans", afegeix l'escrit.
