Presentarà la querella en les pròximes hores i planteja ampliar-la si es determinen més responsables
BARCELONA, 5 jul. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, presentarà en "les pròximes hores" al jutjat d'instrucció de Barcelona una querella per l'espionatge amb el programa Pegasus contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban i contra l'empresa NSO Group, propietària i comercialitzadora del programari amb el qual es van fer les escoltes.
Ho ha dit aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, en la qual ha explicat que la querella recull que els fets poden constituir delictes d'intrusió no autoritzada en equips informàtics, d'intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i de producció i adquisició per l'ús de 'spyware' i "altres delictes contra els drets fonamentals.
Aragonès ja va anunciar que presentaria una querella quan va transcendir el cas d'espionatge a l'abril i ara ha concretat que s'adreçarà contra Esteban i l'empresa propietària de Pegasus, tot i que ha avisat que es pot ampliar a "qualsevol altra persona física o jurídica" si la investigació determina que tenen responsabilitats.
Així, considera que la investigació a partir de la querella "ha de poder garantir de manera urgent que s'aborda l'assumpte per descobrir els fets en tota la seva integritat", a banda de per presentar proves que poden desaparèixer i per descobrir la identitat dels responsables.
"CLARA MOTIVACIÓ POLÍTICA"
Plaja ha assegurat que Aragonès va rebre almenys quatre intents d'infiltració en el seu telèfon mòbil i que el context en què es van produir --durant les negociacions entre ERC i el PSOE per investir Pedro Sánchez i al voltant de la inhabilitació de l'aleshores president de la Generalitat Quim Torra-- demostra que va tenir una "clara motivació política".
La investigació de la plataforma de ciberseguretat CitizenLab va determinar que Aragonès va ser un dels líders independentistes afectats per l'espionatge quan era vicepresident del Govern durant l'anterior legislatura, tot i que Plaja ha advertit que no es pot garantir que també hagi estat espiat des que és president.
Així mateix, en la Comissió de Despeses Reservades del Congrés que va tenir lloc al maig a porta tancada, l'aleshores encara directora del CNI Paz Esteban va revelar que el president català era un dels 18 dirigents independentistes als quals l'agència d'intel·ligència havia espiat amb autorització del Tribunal Suprem.
IMPLICACIÓ DEL CNI
Plaja ha argumentat que la querella, elaborada pels serveis jurídics de la Generalitat en coordinació amb l'advocat Andreu Van den Eynde, s'adreça a l'empresa propietària de Pegasus perquè consideren que hauria de tenir eines per comprovar la legalitat de les seves eines tecnològiques: "O no funcionen o no són prou efectives", perquè, a parer seu, poden comportar situacions d'espionatge massiu.
També ha defensat que és una "obvietat" que l'espionatge està vinculat al CNI i que s'han de reclamar explicacions a l'agència d'intel·ligència.
"NO QUEDARÀ IMPUNE"
En un tuit, recollit per Europa Press, Aragonès ha reivindicat que "l'espionatge i la vulneració de drets fonamentals no quedaran impunes", i espera que la querella contra Esteban i l'empresa NSO serveixi per depurar responsabilitats pel cas Pegasus.
"La vulneració del secret de les comunicacions per a un ús polític no és acceptable en una democràcia. Ni un pas enrere en la defensa dels drets fonamentals", ha afegit.
