MADRID, 5 maig (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional ha declarat prescrites les penes a tres anys de presó dels vuit condemnats per l'assalt al Parlament el juny del 2011, després d'haver-se superat el termini de cinc anys des que el Tribunal Suprem va dictar la sentència ferma sense que el Govern central hagi decidit sobre les peticions d'indult, segons han confirmat aquest dijous fonts jurídiques a Europa Press.
En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Europa Press, el Servei d'Execució Penal decreta prescriure la condemna imposada el març del 2015 a Olga Álvarez per aquest motiu. Les fonts esmentades assenyalen que l'Audiència s'ha pronunciat en el mateix sentit en les resolucions sobre els altres set condemnats: José María Vázquez, José López, Ángela Bergillos, Jordi Raymond, Ciro Morales, Rubén Molina i Carlos Munter.
Amb la condemna, el Suprem corregia l'Audiència Nacional, que un any abans havia absolt els acusats. Tots vuit van ser condemnats per bloquejar l'accés al Parlament a diversos parlamentaris durant una protesta que va tenir lloc el 15 de juny del 2011, també a l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, que va haver d'entrar a l'edifici en helicòpter.
És més, el Tribunal Constitucional va avalar el juny del 2021 les vuit condemnes per un delicte contra les institucions de l'Estat, tot i que el ple no va prendre la decisió de manera unànime, atès que hi va haver vots particulars de quatre magistrats, els quals van considerar que s'haurien d'haver estimat els recursos dels condemnats.
INDULT SENSE RESOLDRE
Després de la sentència condemnatòria del Suprem, els advocats defensors van anunciar que sol·licitarien a l'Audiència Nacional que suspengués l'execució de l'ingrés a presó dels seus representats mentre es tramitaven les peticions d'indult.
L'Audiència explica en una de les actuacions que el juny del 2015 es va posar en suspens l'entrada a presó d'Olga Álvarez "mentre es tramita i resol la petició d'indult sol·licitada davant el Ministeri de Justícia", una sol·licitud que encara "no s'ha resolt".
Atenent el temps transcorregut des de la sentència del Suprem, l'Audiència va remetre les actuacions a la Fiscalia perquè es pronunciés quant a l'extinció de la pena. El passat 25 de novembre, el ministeri públic va comunicar que hi estava a favor.
L'"ERROR" DE L'AUDIÈNCIA
En la sentència, els magistrats del Suprem van analitzar la interpretació de l'Audiència Nacional sobre la col·lisió de dos drets fonamentals en conflicte derivats de la protesta davant el Parlament: el de llibertat d'expressió i el de reunió.
Van concloure que l'Audiència va incórrer en un "palès error" a l'hora de solucionar el conflicte, ja que aquests dos drets "col·lidien" amb el dret de participació dels ciutadans a través dels seus legítims representants en l'òrgan legislatiu.
