Publicat 27/02/2018 18:24

La comissió que investiga la crisi rep aquest dimecres Narcís Serra (CX), Modesto Crespo (CAM) i Moltó (CCM)

Narcís Serra
EUROPA PRESS

Les tres entitats van rebre 27.441 milions del rescat

MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -

La comissió del Congrés que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvi celebra aquest dimecres la compareixença d'altres tres expresidents de caixes rescatades, concretament l'exministre socialista Narcís Serra, de Catalunya Caixa (CX); Modest Crespo, de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM); i Juan Pedro Hernández Moltó, de Caixa Castella-la Manxa (CCM).

Catalunya Caixa és, segons les últimes dades del Tribunal de Comptes, l'entitat que més cost ha suposat per a les arques públiques, amb una factura de 12.676 milions d'euros, superior en més de 300 milions a la de BFA-Bankia. En tercer lloc apareix la CAM, amb 11.065 milions.

La Caixa Castella-la Manxa, primera entitat a ser intervinguda davant les manifestes dificultats d'entitats de crèdit en esclatar la bombolla i iniciar-se la crisi, va absorbir 3.701 milions del rescat. Entre les tres acumulen 27.441 milions dels 60.718 milions d'euros que, segons l'últim informe de l'organisme fiscalizador, ascendeix el sanejament del sector financer.

SERRA COMPAREIX DESPRÉS D'ACUDIR A l'AUDIÈNCIA

Serra acudirà al Congrés tan sols vuit dies després d'haver comparegut davant l'Audiència Nacional pel 'forat' de 720 milions d'euros en aquesta entitat en operacions immobiliàries realitzades entre els anys 2000 i 2007, unes operacions de les quals, segons van assegurar tant ell com la resta de la cúpula, el Banc d'Espanya n'estava assabentada.

Segons l'escrit de la Fiscalia Anticorrupció sobre la causa que instrueix el jutge de l'Audiència Ismael Moreno, la caixa catalana va realitzar entre els anys 2000 i 2007 "una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària", principalment en projeccions i expectatives de negoci de futur incert i no recolzades per la necessària anàlisi de solvència, per la qual cosa acusa als seus alts càrrecs d'un presumpte delicte continuat d'administració lleial.

La denúncia del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que va intervenir el 2011 l'entitat nacionalitzant-la, va ser la desencadenant de la causa judicial oberta, en considerar que aquesta gestió va provocar un perjudici econòmic a través d'operacions en les quals no es van realitzar informes previs externs independents al projecte.

LA CAM, ENTITAT A LA QUAL ES VA DEDICAR MÉS RECURSOS

Després de Serra, que obrirà la jornada a les deu del matí, està prevista la compareixença de Modest Crespo, expresident de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, que va ser absolt recentment per l'Audiència Nacional en el judici sobre la falsedat comptable i d'informació als inversors, en el qual exdirectius de l'entitat van ser condemnats a penes d'entre 2 i 4 anys de presó.

No obstant això, Crespo té pendent un altre procés pel cobrament suposadament indegut de 600.000 euros en concepte de dietes quan, segons l'opinió del fiscal, va rebre aquesta retribució sense desenvolupar cap tasca i davant la prohibició d'aquests pagaments en els propis estatuts de l'entitat.

La CAM, segons va arribar a dir el llavors governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, era "el pitjor" del sistema financer. Després de ser subhastada va ser adquirida per Sabadell per un euro i unes garanties de 21.859 milions en un Esquema de Protecció d'Actius (EPA), a més d'una injecció de 4.443 milions per part del FROB.

Segons el Tribunal de Comptes, que xifra en 122.122 milions d'euros el total de recursos públics compromesos en la reestructuració financera, el Banc CAM va concentrar-ne la major part: 26.302 milions. Aquesta entitat va ser la que va emetre les famoses 'quotes participatives' que l'ara com ara ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat i futur vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, va animar a adquirir abans de l'esclat de la crisi.

HERNÁNDEZ MOLTÓ, EXDIPUTAT SOCIALISTA JA CONDEMNAT

Per la seva banda, Hernández Moltó, antic diputat socialista i excandidat a l'Alcaldia de Toledo, va ser condemnat a dos anys de presó per un delicte societari de falsedat comptable per manipular els comptes de l'entitat, Caixa Castella-la Manxa, que presidia des de 1999.

L'Audiència va declinar elevar més la pena en considerar que no va haver-hi enriquiment personal i els va absoldre del delicte d'administració fraudulenta. En tot cas, va considerar que els directius de la caixa van enviar el compte de resultats de 2008 amb un benefici net de 29 milions amb "un ardid comptable" per evitar presentar "pèrdues galopantes"

El Banc d'Espanya va quantificar en 253,8 milions els perjudicis causats pels gestors. Després de ser intervinguda i nacionalitzada al març de 2009 amb una injecció de liquiditat de 9.000 milions, va ser recapitalizada pel Fons de Garantia i venuda amb ajudes a Liberbank.

LA INVESTIGACIÓ SE CENTRA ARA EN LES CAIXES

Aquestes compareixences donaran continuïtat al tram dedicat a les caixes d'estalvi, iniciat a principis de mes amb les compareixences de responsables de les dues úniques entitats que van sobreviure al procés de fusions i absorcions durant la reestructuració del sector, Caixa Ontinyent i Colonya-Caixa d'Estalvis de Pollença, i la cooperativa financera Caixa d'Enginyers.

Així mateix, aquest dimarts han comparegut quatre antics responsables de caixes d'estalvi més: l'expresident de Cajasol Antonio Polit; l'expresident de Caixa Navarra (CAN) Enrique Goñi; l'expresident de Caixa Segòvia Atilano Soto; i l'expresident de Caixa d'Àvila Agustín González.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés