Montoro relaxa al 0,4% el 2018 i al 0,1% el 2019 el dèficit autonòmic, però algunes comunitats hi votaran en contra
MADRID, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) -que reuneix el Govern espanyol i les comunitats autònomes- votarà aquest divendres els nous objectius de dèficit per a les comunitats autònomes que el Ministeri d'Hisenda proposarà a les regions i que suposen passar d'un dèficit del 0,3% al 0,4% al 2018, del 0% al 0,1% al 2019 i registrar l'equilibri pressupostari ja al 2020. No obstant això, algunes comunitats com Andalusia, les Balears o la Comunitat Valenciana han avançat el seu vot en contra.
El CPFF, presidit per la vicepresidenta del Govern espanyol i ministra de la Presidència i per a les Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, i el titular d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, haurà de votar els nous objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al trienni 2018-2020.
Montoro va avançar aquest dimecres que el Govern central havia retirat el projecte de llei sobre el sostre de despesa del Congrés per tornar a iniciar el procés i presentar una nova proposta d'objectius de dèficit i deute a les comunitats en el CPFF convocat per a aquest divendres, consistent a elevar del 0,3% al 0,4% l'objectiu de dèficit de les comunitats per al 2018, del 0% al 0,1% el 2019 i mantenir la meta d'equilibri per al 2020.
Segons va explicar el ministre, la dècima de marge que atorga Hisenda a les comunitats el 2018 i 2019 procedirà de la Seguretat Social gràcies a les "bones dades" de les cotitzacions, així com dels nous ingressos que es derivaran de l'augment de les cotitzacions com a conseqüència de l'augment salarial que es fixi en la negociació col·lectiva.
En l'última reunió del CPFF del passat 29 de juny es va aprovar mantenir l'objectiu de dèficit autonòmic del 0,3% per al 2018, una dècima més que en l'anterior CPFF del passat 22 de desembre, i estabilitat pressupostària (dèficit zero) per al 2019 i 2020, amb la qual cosa Hisenda mantenia les metes recollides al Programa d'Estabilitat remès per l'Executiu a Brussel·les a final d'abril.
Així mateix, els objectius de deute públic del conjunt de les comunitats fixats són del 24% per al 2018 (quatre dècimes més que l'acordat al desembre), el 23,1% per al 2019 (quatre dècimes més que al desembre) i el 22,3% per al 2020.
Al seu torn, es manté l'augment del 2,4% de la regla de despesa per al 2018, del 2,7% el 2019 i del 2,8% el 2020 acordats el 29 de juny.
EL SOSTRE DE DESPESA ES MANTÉ I ES VOTARÀ DIMARTS VINENT
Malgrat la relaxació dels objectius de dèficit que Montoro ofereix a les comunitats, el canvi no afectarà tampoc el dèficit del conjunt de les administracions públiques ni el sostre de despesa, per la qual cosa es manté l'objectiu de dèficit del 2,2% per al 2018 i l'augment de l'1,3% previst per al límit de despesa no coneguda, coneguda com a sostre de despesa, fins als 119.834 milions d'euros.
D'aquesta manera, el Consell de Ministres aprovarà aquest divendres de nou el sostre de despesa i es remetrà posteriorment al Congrés, per la qual cosa els objectius de dèficit i deute que acompanyen el límit de despesa no financera es votaran en sessió plenària dimarts vinent al Congrés i dimecres al Senat, tal com estava inicialment previst.
Així, la meta de dèficit públic del 2,2% del PIB compromesa per al 2018 quedaria repartida en el 0,7% per a l'Estat, l'1,1% per a la Seguretat Social, el 0,4% per a les comunitats i el 0% per als ajuntaments. Per al 2019, l'objectiu de dèficit de l'1,4% es derivaria d'un dèficit del 0,3% de l'Estat i de l'1% de la Seguretat Social, davant el 0,1% de les comunitats i l'equilibri de les corporacions locals.
EL VOT EN CONTRA D'ALGUNES CCAA
L'Executiu va aprovar aquest dilluns el sostre de despesa en Consell de Ministres i ha d'aconseguir el suport del Congrés. Compta de moment amb el vot en contra del PSOE. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha traslladat al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el vot en contra dels socialistes al sostre de despesa, perquè al seu judici els nous objectius de dèficit autonòmic no varien l'"essència" d'una política de disminució de la despesa social.
Mentre, està assegurat el suport de Ciutadans, que estava condicionat a una rebaixa de l'IRPF al 2018, ja pactada per un import d'uns 2.000 milions d'euros.
Les autonomies van rebutjar majoritàriament la senda 2018-2020 proposta i aprovada en el CPFF del passat 29 de juny i fins i tot algunes van acusar Montoro de no donar més marge a les autonomies mentre "flirteja" amb una baixada d'impostos, en referència a la negociació amb Ciutadans.
Concretament, van votar en contra de la senda 2018-2020 totes les comunitats socialistes (Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Extremadura i València), a més de Cantàbria i Catalunya, davant l'abstenció de les Canàries i el vot a favor de les regions en les quals governa el PP (Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Galícia, La Rioja i Múrcia).
Malgrat que Montoro va dir estar "convençut" que la nova proposta serà "ben rebuda" i "ben acollida per les comunitats, després de l'anunci dels nous objectius algunes com Andalusia, les Balears o la Comunitat Valenciana, han avançat que hi votaran en contra.
En concret, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va indicar que el nou objectiu "no és raonable", per la qual cosa va avançar el seu rebuig, mentre que la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, considera la nova oferta "clarament insuficient", per la qual cosa la consellera andalusa d'Hisenda i Administració Pública, María Jesús Montero, va avançar també el vot en contra d'aquesta regió.
De la mateixa manera, la presidenta balear, la socialista Francina Armengol, ha avançat que les Balears s'oposaran també a la nova oferta de Montoro, si bé ha aconseguit el seu "compromís" d'aprovar el nou Règim Especial per a les Balears (REB) el 2018.
Hisenda tornarà a convocar a final de juliol una nova reunió del CPFF per aprovar els objectius de dèficit i deute individualitzats de les comunitats per abordar la nova metodologia del Pla de pagament a proveïdors.
