Celebra un Ple monogràfic on estudiarà dues ponències radicalment oposades
MADRID, 2 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) celebrarà aquest dilluns un Ple monogràfic sobre els recursos de Vox i el PP contra la reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que li impedeix realitzar nomenaments discrecionals en la cúpula judicial estant caducat, i ho farà amb dues propostes contradictòries, si bé la que més suports té entre els magistrats és la que advoca per avalar la reforma, segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press.
El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va convocar aquest Ple monogràfic --que no és inèdit però sí inusual--, a petició del magistrat sobre el qual recau l'altra ponència, César Tolosa, "donada la complexitat de l'assumpte i l'interès general".
El primer recurs que va entrar al TC, a l'abril de 2021, va ser el de Vox, en mans de la magistrada progressista María Luisa Balaguer. El text proposa validar la reforma del CGPJ en considerar que l'article 122 de la Constitució dóna marge suficient al legislador per regular l'òrgan de govern dels jutges.
El citat precepte assenyala, sobre el CGPJ, que "la llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d'incompatibilitats dels seus membres i les seves funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari".
A més, Balaguer incideix que la Constitució expressa clarament que el CGPJ té un mandat de cinc anys, després dels quals ha de renovar-se, per la qual cosa no contempla un Consell en funcions. Per aquest motiu defensa que aquestes es limitin, sobretot si tenen un caràcter discrecional.
En canvi, la segona ponència --la relativa al recurs 'popular'-- entén que, encara que aquest article permet al legislador modular el funcionament intern del CGPJ, no li atorga tanta llibertat com per deslliurar-lo d'una de les funcions que li encomana la Carta Magna, aquesta és, la de realitzar nomenaments.
Així mateix, el magistrat conservador qüestiona l'oportunitat política de la reforma de la LOPJ, posant l'accent en que, si es volia limitar els seus poders per forçar la seva renovació, s'hauria d'haver fet quan va vèncer el seu mandat, el 4 de desembre de 2018, no tres anys després.
Les citades fonts aclareixen que cap dels dos textos fa referència a la contrareforma exprés aprovada al juliol de 2021 per retornar al CGPJ la seva capacitat de fer nomenaments discrecionals però únicament per designar als seus dos candidats al TC.
Aquesta segona modificació va possibilitar que el gener passat es produís la renovació parcial del Constitucional que estava pendent des de juny de 2022, provocant una bolcada des de la llavors majoria conservadora a l'actual progressista.
Les fonts consultades no dubten que s'imposarà la proposta de Balaguer, si bé apunten que aquesta vegada cal esperar que els blocs es trenquin i algun magistrat de la majoria progressista (de 7 enfront de 4) voti amb els seus col·legues conservadors.
VETO A LES SEVES FUNCIONS
Vox i PP ratllen d'inconstitucional la modificació efectuada al març de 2021 a la LOPJ per prohibir que un CGPJ en situació d'interinitat (com l'actual) cobreixi les vacants generades en els alts tribunals.
La reforma legal pretenia empènyer al PP a la taula de negociacions per renovar l'òrgan de govern dels jutges, però la falta d'avanços per nomenar nous vocals va propiciar que al juliol de 2022 les Corts Generals aprovessin la segona reforma.
Aquests recursos anaven a anar a Ple en el mes de juny, una vegada superats els comicis autonòmics i municipals del 28 de maig, però l'avançament electoral al 23 de juliol va trastocar els plans de la cort de garanties per no interferir tampoc en aquestes votacions.
PANORAMA "DESOLADOR" EN EL SUPREM
cal recordar que la impossibilitat legal que el CGPJ faci nomenaments discrecionals ha portat al Tribunal Suprem (TS) a la vora del col·lapse, amb un total de 23 places sense cobrir, una situació que afecta ja a totes les seves sales.
Durant l'obertura de l'any judicial, celebrada el passat 7 de setembre, el president interí del TS, Francisco Marín Castán, va qualificar el panorama de "desolador".
Del total de vacants, es registren 2 en la Sala civil, 1 en la penal, 11 en la del Contenciós-Administratiu, 6 en la social i 3 en la del Militar.
