MADRID, 12 nov. (EUROPA PRESS) -
La Fundació per l'Anlisi i els Estudis Socials FAES ha avisat que la derogació del delicte de sedició que ha anunciat el Govern central suposar una "amnistia encoberta" si el nou delicte de desordres públics agreujats pel qual es substituir no s'aplica als fets succets a Catalunya el 2017.
"Depenent de la configuració del nou tipus penal, es podria no aplicar als fets succets el 2017 si aquests no encaixen amb el que reculli el nou precepte, per la qual cosa quedarien impunes, ja que no els seria aplicable ni el nou precepte ni l'antic (ja derogat). Podríem estar, doncs, davant una amnistia encoberta, almenys pel que fa al delicte de sedició", han traslladat en una anlisi de la fundació.
FAES considera que les conseqüncies "més greus" de l'eliminació de la sedició es produeixen en relació amb els "nombrosos dirigents d'ERC que estan sent encara enjudiciats a Catalunya pel procés", a banda dels responsables "fugits" de la Generalitat i del Parlament que "encara hi ha a diversos pasos europeus".
"Els condemnats pel procés ja estan indultats, per la qual cosa el canvi de pena no els afectar de manera directa", apunta la fundació presidida per l'expresident del Govern central José María Aznar, si bé asseguren que aix els beneficiar en el seu recurs presentat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans perqu "el seu argument que les penes imposades per la seva sentncia de condemna van ser desproporcionades, ara resulta avalada pel mateix Parlament espanyol".
D'altra banda, FAES ha assenyalat que caldria refer l'euroordre emesa per Espanya i "aquest vaivé legislatiu no afavoriria en res la credibilitat del sistema penal i judicial espanyol davant les autoritats polítiques i judicials comunitries".
A més, consideren que també podria quedar afectada pel canvi legal la imputació --condemna pels ja jutjats pel delicte de malversació de cabals públics. "Si es considera que és instrumental del delicte de sedició, la desaparició podria comportar també la del primer. I sense aquest delicte, desapareixeria la inhabilitació que impedeix als separatistes catalans ocupar crrecs públics i presentar-se a les eleccions", han indicat.
Amb tot, la fundació adverteix que a partir d'ara ser "molt més difícil" convncer, d'una banda, els jutges que assumeixin el "gran cost personal que els suposar ser el dic en la defensa de la legalitat constitucional" i, d'altra banda, els independentistes que "no reiterin una conducta que ja saben que, més tard o més d'hora, s'acaba perdonant per una via (indults) o una altra (reforma legal)".
Per aix, retreuen a Sánchez que estigui pagant "un preu massa elevat" per continuar un any més en el poder i han criticat que l'Executiu central hagi presentat aquesta proposta a través dels grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem per eludir els informes preceptius d'rgans com el Consell Fiscal o el Consell d'Estat si ho haguessin fet a través d'un text aprovat pel Consell de Ministres.
