El TSJC va exonerar Torrent i els altres membres de la Mesa d'un delicte de desobedincia
MADRID, 21 març (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia ha presentat un recurs al Tribunal Suprem (TS) en qu demana repetir el judici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra els membres de la Mesa del Parlament que va presidir l'ara conseller Roger Torrent per desobedincia al Tribunal Constitucional (TC), en tramitar resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia, perqu considera que l'absolució va ser "absolutament arbitrria".
L'escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, suposa formalitzar el recurs que el ministeri públic ja va anunciar dies després de saber-se la sentncia que el novembre passat va exonerar Torrent i els exmembres de la Mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, jutjats entre el 5 i el 7 d'octubre per presumptament desobeir el TC en tramitar aquestes resolucions parlamentries.
El fiscal Antonio Pablo Rives indica que la valoració de la prova del TSJC, "que exclou el 'dol' de desobedincia i absol els acusats, és absolutament arbitrria, aliena a les mximes d'experincia, a les regles de la lgica i, en fi, est allunyada del cnon constitucional".
Recorda que el TSJC els va absoldre perqu "no es pot dir que els acusats coneguessin i volguessin desobeir el mandat del TC, que no era clar i específic, i en qu era possible més d'una interpretació derivada de les mateixes sentncies", en aquest cas que "només es volia parlar de l'autodeterminació com a mera proclama política, de futur, per sense intenció de materialitzar-la en una nova legislatura".
Així, el fiscal recalca que "és el mateix TC qui aprecia (...) que el Parlament ha tornat a vulnerar l'ordre constitucional i estatutari, perqu la Mesa va admetre a trmit la proposta de resolució de resposta a la sentncia del TS sobre els fets de l'1 d'octubre" del 2017.
Per Rives, "s'evidencia així el clar contingut del mandat del TC i la voluntat dels membres de la Mesa de contrariar-lo, fet que constitueix el delicte de desobedincia imputat, en qu l'absolució és producte d'un mer decisionisme apartat de la lgica i les mximes d'experincia, la qual cosa vulnera el dret a la tutela judicial efectiva".
EL CONSTITUCIONAL "NO DEIXAVA LLOC A CAP DUBTE"
Així, destaca que "les providncies de 10 i 16 d'octubre i 12 de novembre del 2019, dictades en els incidents d'execució contra les resolucions del Parlament 534/XII de 25 de juliol i 546/XII de 26 de setembre del 2019, es van notificar als acusats i el text no deixava lloc a cap dubte, i més quan tres d'ells (Torrent, Costa i Campdepadrós) són persones amb formació jurídica".
Rives retreu que "el que els acusats van fer, de manera conscient i voluntria, posats prviament d'acord, amb unitat de propsit i acció i clar nim de desobeir, va ser admetre a trmit les propostes de resolució i desestimar la reconsideració d'admissió dels partits no independentistes de la Mesa", per la qual cosa descarta que "es puguin escudar en allegacions irreals de vaguetat, imprecisió o ambigüitat".
Amb tot, entén que aquesta absolució "contradiu frontalment la doctrina del TC" i oblida que "és el mateix TC qui, en les actuacions 9/2020 i 11/2020, de 28 de gener, després de declarar inconstitucional i nulla l'admissió a trmit de les resolucions de 22 i 28 d'octubre i 8 de novembre del 2019, ordena deduir testimoniatge de particulars per presumpta desobedincia contra els acusats".
