BARCELONA, 2 març (EUROPA PRESS) -
El Govern obrirà la porta al fet que puguin crear-se noves comarques sempre que no impliquin més recursos, segons establirà l'avantprojecte de llei de Governs Locals, que s'aprovarà l'abril.
En una entrevista d'Europa Press, el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, ha explicat que així es donarà resposta a una demanda que des de fa dècades existeix en algunes zones de Catalunya, tot i que ha ressaltat que ara com ara no es concretarà el llistat de les noves comarques que podrien constituir-se.
"La creació de noves comarques estarà subjecta a una triple condició: que hi hagi un determinat nombre d'habitants al territori, una justificació històrica i que el resultat acabi sent millor per als ciutadans i l'administració" en termes econòmics, ha concretat.
Encara s'ha de definir el mínim d'habitants que necessitaria un territori per constituir-se com a comarca, el qual definirà l'avantprojecte de llei.
Segons Cañada, l'objectiu de la Generalitat és que puguin constituir-se noves comarques "si acaba sent més eficient i es dóna un servei més pròxim al territori i de millor qualitat".
Cañada ha descartat posicionar-se ara mateix sobre quins territoris de Catalunya podrien constituir-se en comarca, i fonts d'ERC han expressat a Europa Press que estan d'acord amb la constitució de noves comarques, tot i que estan a l'expectativa de veure com es concreta el projecte.
REINSTAURADES EL 1987
Les comarques es van recuperar mitjançant un decret el 1987, quan es va restaurar la divisió comarcal que va promoure la Generalitat republicana.
El 1932, es va constituir una ponència encarregada de promoure una divisió territorial pròpia, i el Govern presidit per Lluís Companys va aprovar per decret el 1936 dividir Catalunya en 9 regions i 38 comarques, que el franquisme va suprimir.
El 1987, es van recuperar aquestes 38 comarques i a més se'n van constituir tres més: Pla de l'Estany (Girona), Alta Ribagorça (Lleida) i Pla d'Urgell (Lleida).
La qüestió de la divisió territorial va tornar a emergir a finals del 2000, quan un informe que va redactar una comissió i que presidia el ponent constitucional Miquel Roca proposava la supressió de municipis de menys de 250 habitants, dividir Catalunya en sis vegueries i modificar el mapa comarcal, tot i que aquest projecte es va arxivar.
L'informe Roca preveia passar de 41 a 47 comarques, amb la creació de sis de noves: Segre Mitjà, Moianès, Alta Segarra, Baix Llobregat Nord, Vall de Camprodon i Selva Marítima.
En canvi, l'informe no preveia la creació d'altres comarques que des del territori s'havien reivindicat, com el Baix Montseny --est del Vallès Oriental, i Sant Celoni com a capital--, Vall de Ribes i el Lluçanès, entre d'altres.
Durant la segona legislatura del tripartit (2006-2010), es va tractar d'impulsar una divisió de Catalunya en vegueries que reemplacés les províncies, tot i que el projecte va naufragar per la negativa del Govern espanyol i la polèmica que es va originar al territori.
