Adverteix que ser "la primera" d'un seguit de pujades propiciades pel banc europeu
BARCELONA, 20 juny (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha assegurat que la pujada dels tipus d'inters prevista pel Banc Central Europeu (BCE) per al juliol "ralentir" l'activitat econmica, que és a més el que es pretén aconseguir amb aquesta mesura, segons ha constatat.
En la presentació de l'informe anual de l'economia catalana 2021 aquest dilluns juntament amb la secretria d'Afers Econmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, i la directora general d'Anlisi i Prospectiva Econmica, Marta Curto, Giró ha concretat que l'objectiu d'aquesta pujada és "intentar" controlar la inflació.
Ha augurat que aquesta seria "la primera d'un seguit de pujades" que posar en marxa el BCE i ha assegurat que no es pot descartar en cap cas que la inflació es mantingui, no obstant aix, en nivells alts.
El conseller ha insistit que el BCE haur d'actuar "amb la precisió d'un rellotger" per desplegar aquesta política sense que comporti una recessió i, en tot cas, haur de decidir si est disposat que alguns pasos entrin en crisi per assolir l'objectiu de mantenir els preus estables.
Ha destacat "els colls d'ampolla en les cadenes de subministrament" que les empreses han patit per la pandmia, i que est propiciant que s'implementin sistemes de producció menys dependents de tercers provedors.
RESILINCIA CATALANA
No obstant aix, ha defensat que les conseqüncies de la pandmia i de la invasió russa d'Ucrana han mostrat l'"extraordinria resilincia de l'economia catalana", i ha recordat que els nivells d'atur actuals no es registraven des del 2008 i que les exportacions a finals del 2021 van sobrepassar les prepandmiques.
A més a més, Giró ha afirmat que els efectes sobre la desigualtat salarial "han estat prcticament insignificants" i ha insistit que els fonaments de l'economia són slids malgrat que, en les seves paraules, viu ofegada pel dficit inversor del Govern central, xifrat per la Generalitat en 12.383 milions d'euros des del 2009.
RELACIONS INTERNACIONALS I PRESSUPOSTOS
Ha parlat de la inestabilitat geopolítica, "que pot provocar la reaparició de la temptació proteccionista", i ha advertit que les relacions internacionals estan entrant en una fase en la qual la incertesa, la desconfiana i l'increment de riscos de confrontació militar han arribat a nivells que la societat no recordava.
D'altra banda, ha assegurat que els pressupostos de la Generalitat per al 2023 han de reforar els fonaments de l'economia catalana estimulant la innovació, l'impuls de nous projectes que generin ocupació i que "facilitin l'activitat de les empreses".
A més a més, els comptes han de comptar amb els fons de recuperació europeus, davant la qual cosa ha posat en dubte que "l'Estat decideixi invertir a Catalunya el que Catalunya mereix".
L'INFORME
L'informe recull l'evolució de l'economia catalana al llarg del 2021, destacant el creixement del seu PIB en un 5,8% després de la caiguda de l'11,7% el 2020, i per sobre de la mitjana de creixement del PIB de tot Espanya, del 5,1%.
Una de les conclusions que recull és la predicció d'una continuació d'aquesta recuperació el 2022 "per amb taxes de creixement moderades".
En aquest sentit, preveu que el PIB catal creixi en un 4,9% el 2022 i un 2,9% el 2023 i que el sector turístic sigui "un motor de creixement" de l'economia catalana.
Destaca que els indicadors de confiana empresarial han disminut el 2022, tot i que les variables d'ocupació a principis del 2022 ja "han tornat als valors prepandmics".
Quant a la taxa d'atur, s'espera que el 2022 sigui del 10,4% i que el 2023 baixi al 9,9%, tot i que també s'augura una prdua de poder adquisitiu el 2022 per l'avanament dels salaris pactats i l'augment dels preus de les matries.
