En el document es va acordar "desjudicialitzar", per sense concretar les reformes, tot i que el Govern central ha comenat per suprimir la sedició
MADRID, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
El Govern central ja ha comenat a engegar bona part dels acords assolits amb el Govern en la reunió de la taula de dileg del passat mes de juliol, tant en el referit a la "desjudicialització" com en la promoció del catal. No obstant aix, l'Executiu catal considera que aquests compromisos també han d'incloure la modificació del delicte de malversació de fons públics.
De la reunió del passat 27 de juliol van sortir dos documents, un dels quals contenia el compromís de la desjudicialització, per sense concretar com es duria a terme, i també una garantia sobre "el patrimoni de les persones", amb referncia, si bé sense citar-ho expressament, a les fiances imposades pel Tribunal de Comptes per als participants en el procés independentista.
CASTELL
L'altre document, de tres folis, incloa nombrosos compromisos perqu el Govern central promogués l'ús del catal en diferents frums a més de comprometre's a donar suport al nou marc normatiu que va aprovar el Parlament catal per no donar curs a la sentncia que els obligava a aplicar el 25% de castell a les aules.
Doncs bé, la gran majoria dels compromisos ja han estat posats en marxa pel Govern central, tot i que la interpretació que n'han fet aquest i la Generalitat inclouen algunes diferncies sobre com ha de ser la desjudicialització.
El text de l'acord parla de "l'aposta per avanaments graduals i concrets" que "s'han de concretar en reformes legislatives, normatives, reglamentries o de qualsevol altra índole per superar la judicialització i els seus efectes, prenent, a més, com a referncia els millors estndards i recomanacions europees i internacionals".
És a dir, que l'acord no va concretar quines han de ser aquestes reformes legislatives. El Govern central ha ents que aquest compromís de desjudicialitzar es compleix, de moment, amb la supressió del delicte de sedició, substituint-lo per un altre anomenat 'desordres públics agreujats'. Allega que així compleixen amb la promesa que va fer el president del Govern central, Pedro Sánchez, en el debat d'investidura.
La veritat és que Sánchez no va esmentar la supressió del delicte de sedició en aquell debat, sinó que es va limitar a parlar de "desjudicialitzar". Una promesa que ara s'ha tradut en la supressió del delicte de sedició per "adaptar-la als estndards dels Codis Penals" d'altres pasos europeus més desenvolupats, segons argumenten repetidament els membres del Govern central i del PSOE.
En aquest primer document del passat 27 de juliol, el Govern central també es va comprometre a reforar els drets fonamentals "assegurant que les institucions públiques preserven l'inters general i adopten les mximes garanties, especialment quan la seva actuació pugui tenir un efecte sobre els drets i les llibertats o el patrimoni de les persones".
Tampoc no es va especificar en aquest punt a quin patrimoni i de quines persones s'estava parlant, per es dona per descomptat que afecta les sancions pecuniries establertes pel Tribunal de Comptes per als participants en el procés independentista, ats que la condemna del Tribunal Suprem als dirigents independentistes també va ser per malversació de fons públics.
Previ a la signatura d'aquest acord, l'Advocacia de l'Estat ja va renunciar al gener a personar-se en la causa en la qual s'enjudiciar el presumpte ús irregular de fons públics per l'1-O, les denominades 'ambaixades catalanes' i el Consell de la Diplomcia Pública de Catalunya --conegut amb el nom de Diplocat--.
A més, la Fiscalia també havia rebaixat a l'abril la responsabilitat comptable per aquests fets. Així, la va xifrar en 3,4 milions d'euros en comparació amb els 9,5 que havia establert el Tribunal de Comptes inicialment. Al costat d'aix, el Ministeri Públic també va demanar, i el Tribunal de Comptes hi va accedir, a apartar 16 excrrecs --entre els quals els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull-- de la llista de persones a les quals se'ls reclama, en concepte de responsabilitat comptable, els fons presumptament desviats per la Generalitat en el procés.
Govern central i Generalitat van pactar en aquest document que les modificacions legislatives fossin aprovades abans que finalitzés l'actual període de sessions del Parlament, amb la qual cosa l'Executiu central dona compliment a aquests pactes, ja que ha presentat la reforma del Codi Penal amb la supressió del delicte de sedició abans que acabés l'any.
Malgrat que pels independentistes aquesta proposta es queda curta, ja que el mateix president de la Generalitat, Pere Aragons, també ha reclamat la reforma del delicte de la malversació o altres tipus pels quals també han encausat dirigents independentistes, entre els quals Oriol Junqueras.
"Avui fem un pas molt important i en caldr fer més. Continuem compromesos per aconseguir els efectes de l'amnistia", va assenyalar divendres passat al mateix temps que tornava a plantejar un referndum d'autodeterminació.
PROMOURE EL CATAL A EUROPA I UTILITZAR-LO AL SENAT
En el segon document, les parts van acordar promoure el catal a Europa, en els organismes internacionals i a les cambres legislatives comenant pel Senat. A més, el Govern central donava suport expressament al desenvolupament del nou marc normatiu aprovat pel Parlament que va eludir l'aplicació de la sentncia que obligava a impartir un 25% de castell en l'ensenyament.
Un dels acords va consistir que el Govern central demanaria a la presidncia del Parlament Europeu la consideració del catal com a llengua d'ús en el ple a l'efecte de l'exercici del dret de petició davant la institució.
Aquesta petició va ser cursada al setembre per l'Executiu de Pedro Sánchez al Parlament Europeu, com va reconixer la presidenta de la institució, Roberta Metsola, en una entrevista amb Europa Press, en la qual va explicar que l'Eurocambra estava estudiant totes les possibilitats quant a l'ús del catal, el gallec i el basc durant les sessions plenries, després que el Govern central va enviar al setembre una carta a Estrasburg per sollicitar-ne l'admissió com a llengües d'ús a l'hemicicle.
El passat 16 de setembre també es va produir una reunió entre la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natlia Garriga, amb la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, en la qual Garriga va proposar un pla de treball que garanteixi que l'administració de l'Estat atengui en catal a Catalunya. Un compromís que també figura en l'acord del 27 de juliol.
Un altre dels compromisos va ser el de promoure en la present legislatura les reformes reglamentries a les Corts Generals per ampliar l'ús de les llengües cooficials. "En aquest sentit, es comenar per impulsar la revisió del Reglament del Senat per ampliar aquest dret a la Cambra alta", precisa el document.
En l'actualitat, l'ús de les llengües cooficials est perms exclusivament al Senat per als debats de les mocions i per a les intervencions en la Comissió General de les Comunitats Autnomes, tot i que est en tramitació una proposta de Junts per reformar el Reglament i estendre l'ús del catal, el basc i el gallec a tots els debats parlamentaris.
No obstant aix, la portaveu socialista al Senat ha precisat, en una entrevista amb Europa Press, que augmentar l'ús de les llengües cooficials, per ha matisat que no s'"universalitzar".
L'Executiu central també es comprometia a garantir el finanament per dur a terme els acords, a més d'incloure la perspectiva lingüística en els projectes normatius i facilitar que la Generalitat envi representants als frums internacionals que tractin polítiques amb dimensions lingüístiques.
