Publicat 01/04/2022 12:29

Junts decideix aquest dissabte la data del congrés i si servir per renovar la direcció

Archivo - El portaveu de Junts, Josep Rius; exconseller i vicepresident del partit, Jordi Turull; el secretari general, Jordi Snchez; la presidenta del Parlament, Laura Borrs; la vicepresidenta del partit Elsa Artadi, i el diputat Francesc de Dalmases.
Lorena Sopna i Lpez - Europa Press - Archivo

BARCELONA, 1 abr. (EUROPA PRESS) -

Junts celebrar dissabte un Consell Nacional a Alcarrs (Lleida) en el qual decidir la data del congrés del partit dins "els terminis que fixen els estatuts" i si servir per renovar els crrecs de la direcció, entre els quals el del secretari general, Jordi Snchez.

La ponncia organitzativa del partit recull que cada dos anys s'ha de celebrar un congrés, convocat pel president del partit, i fa mesos que hi ha dirigents de Junts i del territori que pressionen perqu es faci com abans millor de les eleccions municipals del 2023.

El congrés fundacional de Junts va tenir lloc entre juliol i octubre del 2020, ja que abans de l'estiu es va elegir la direcció i posteriorment es va fer el debat sobre l'estratgia política i els estatuts de la formació.

Si la data del congrés d'aquest any s'adecua al que recullen els estatuts, el conclave s'hauria de celebrar a partir del juliol d'aquest any.

Totes les parts són conscients de les conseqüncies que pot comportar la celebració del conclave a un any de les municipals, ats que es preveu que es visibilitzin les divisions internes de la formació i que Snchez hagi de maldar amb les possibles aspiracions de la presidenta del Parlament, Laura Borrs, entre altres noms.

I és que el secretari general del partit sap que es jugar el seu futur com a secretari general de la formació perqu la seva gestió és qüestionada per sectors crítics que, des de fa temps, sospesen plantar-li cara i presentar una alternativa, com va avanar Europa Press.

Els crítics li retreuen el "rol predominant" en les negociacions d'investidura amb ERC, una gestió personalista, falta de dileg, i part d'ells també van apostar per sortir del Govern després del malestar que van generar en el si de Junts les declaracions del portaveu republic al Congrés, Gabriel Rufián, sobre els contactes de l'entorn de Puigdemont amb representants russos.

BORRS I TURULL

A falta que es fixi la data del congrés, es contempla la possibilitat que la presidenta del Parlament, Laura Borrs, presenti batalla per presidir el partit, i ho podria fer acompanyada de l'exconseller i actual vicepresident del partit, Jordi Turull, com a secretari general, segons apunten diverses fonts consultades per Europa Press.

No obstant aix, Turull, que aglutina el sector que procedeix de l'extinta CDC, no s'ha pronunciat obertament sobre aquest afer, i hi ha l'opció que inicialment pugui fer un pas endavant el diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, que fa setmanes que sospesa les seves possibilitats, assenyalen altres fonts.

La presidenta del Parlament, a qui se li pot obrir un judici oral per presumpte frau administratiu quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), compta amb suports incondicionals entre la militncia de Junts, malgrat que no va sortir ben parada de la seva gestió sobre el cas de l'escó de l'exdiputat de la CUP Pau Juvill.

Amb tot, no s'han de perdre de vista tampoc les possibles aspiracions i el paper que pot tenir en un futur el conseller d'Economia de la Generalitat, Jaume Giró, que les fonts esmentades asseguren que es far militant de Junts en les prximes setmanes, a més de la consellera d'Afers Exterior i Govern Obert, Victria Alsina.

Tot i que alguns situen Giró com a possible candidat de Junts en unes eleccions catalanes, el conseller ho va negar: "No m'hi veig i ara tinc molta feina que intento fer el millor que puc per servir al país i ajudar les empreses i l'economia. Ni m'ho plantejo, de deb", va dir a TV3.

PUIGDEMONT

Perqu Borrs pugui aspirar a la presidncia del partit, Puigdemont prviament ha d'haver renunciat a encapalar el partit per centrar-se en el seu paper al capdavant del CxRep, un pas que les mateixes fonts asseguren que medita fer i que d'altres vinculen a la decisió que prengui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva immunitat.

De fet, est previst que el TJUE estudi dimarts la qüestió prejudicial que va elevar el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per saber els motius pels quals es pot rebutjar una euroordre.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés