La universitat edita el llibre 'Mariola des de dins i des de fora. Efectes interns de l'estigma territorial'
BARCELONA, 8 juny (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Lleida ha potenciat l'estigmatització del barri de La Mariola de Lleida a través de l'urbanisme, amb la falta d'equipaments de ciutat i de monuments, de suport a empreses i comerços, la concentració d'habitatge públic i els desplaçaments i reallotjaments, segons l'investigador de la UdL Juan Manuel Solís.
Segons un comunicat de la universitat, aquesta és la conclusió del llibre de l'investigador, titulat 'Mariola des de dins i des de fora. Efectes interns de l'estigma territorial', publicat per la UdL en la col·lecció Espai / Temps que s'ha presentat aquest dijous.
El llibre, fruit d'una tesina de màster presentada el 2014, analitza les conseqüències internes i externes de l'estigmatització del barri, fent un repàs a la seva història a partir de la veu dels seus habitants, el paper de l'administració en la fixació d'aquest estigma, i de quina manera la violència soferta, sigui estructural, simbòlica i institucional, ha provocat la falta d'organització i de resistència al barri.
Estructurat en dues parts, una teòrica i metodològica, i una altra etnogràfica, l'estudi posa de manifest que La Mariola és actualment una zona de control social de la pobresa i d'aquesta manera la veuen els seus habitants.
L'autor sosté que aquesta situació es deu en bona part a la ineficàcia de les institucions i al tracte desigual rebut en comparació a altres barris de la ciutat.
"A tot això se li sumen els prejudicis dels lleidatans sobre un barri on no existeix --afirma l'autor-- una gran activitat criminal ni exagerada venda pública de drogues".
"Uns prejudicis --continua-- que també tenen els treballadors socials respecte als habitants del barri, els que sofreixen aquesta doble discriminació: la de les institucions, organitzacions i empreses, que es tradueix en els accessos al mercat laboral i els habitatges, i la que es produeix des de fora i fins i tot dins del mateix barri entre diferents sectors".
L'obra acaba amb una sèrie de propostes per recuperar La Mariola, no només per als seus habitants sinó per a tota la ciutat de Lleida, com reduir la contínua presència policial al barri; mesures d'inserció laboral i la implantació d'una renda bàsica ciutadana que allunyi joves, dones i aturats del treball informal o il·legal.
També planteja la creació de comerços i empreses al barri i la cessió d'habitatges buits en possessió de l'administració i les entitats bancàries a la ciutadania.
