MADRID, 10 gen. (EUROPA PRESS) -
La declaració formal que l'Equador viu un "conflicte armat intern", tal com va decretar dimarts el president Daniel Noboa, ha evidenciat fins a quin punt els grups criminals han estès el seu poder i la seva presència al país, palpable tant en el sistema penitenciari com al carrer d'algunes ciutats com Guayaquil, i que s'ha traduït en nivells d'homicidis sense precedents.
La inestabilitat política i econòmica dels darrers anys ha acabat de convertir l'Equador, considerat en el seu moment com un diamant en brut de l'Amèrica Llatina, el país més violent de tota la regió. L'any 2023 va tancar amb unes 7.600 morts violentes, la qual cosa equival a una taxa de més de 40 assassinats per cada 100.000 habitants.
La taxa es dispara a certes províncies i, de fet, països com Espanya recomanen no viatjar a les regions de Guayas i Esmeraldas, considerades l'epicentre de la criminalitat. Al barri de Nueva Prosperina, a Guayaquil, l'índex d'homicidis s'enfila a 114 morts per cada 100.000 habitants, segons fonts oficials citades pel diari 'El Universo'.
Tan sols dimarts, vuit persones van morir assassinades a la ciutat de Guayaquil, segons un recompte de les autoritats locals.
L'expresident Guillermo Lasso va decretar més d'una desena d'estats d'excepció durant el seu breu mandat, durant el qual va promoure operacions policials i militars en algunes de les principals presons del país, escenari de massacres i que estaven virtualment al marge del control de l'Estat, en benefici de les bandes.
L'Equador, no en va, és un país clau en la ruta del narcotràfic als Estats Units i en els darrers anys els grups locals han col·laborat amb càrtels de països com Mèxic i Colòmbia, sense que les forces de seguretat equatorianes hagin aconseguit trobar la fórmula per contenir-los.
