Publicat 20/11/2022 14:28

Més de 200 enterraments a l'Alcsser de Toledo, en el punt de mira de la llei de memria

Archivo - Vista aria Toledo, Museu de l'Exrcit, l'Alcsser i l'Acadmia d'Infanteria
MUSEO DEL EJÉRCITO - Archivo

Una llei de Franco permetia la inhumació a la seva cripta dels que es van quedar a l'Alcsser durant el setge del 1936

MADRID, 20 nov. (EUROPA PRESS) -

Un total de 1.785 persones es van quedar tancades a l'interior de l'Alcsser de Toledo durant 68 dies l'any 1936, fins que les tropes revoltades van entrar a la ciutat en una de les gestes més simbliques de la Guerra Civil per a l'exrcit franquista. Més de 200 d'elles estan enterrades a la seva cripta, posada al punt de mira després de l'aprovació de la llei de memria democrtica.

El 21 de juliol del 1936, els revoltats es van refugiar al costat dels seus familiars a l'Alcsser, fet que va donar lloc a un llarg setge per part de les tropes republicanes que no acabaria fins més de dos mesos després, el 27 de setembre, quan l'exrcit de Franco va aconseguir entrar a la ciutat.

En total, l'Alcsser va ser refugi de 1.785 persones entre personal militar, voluntaris, familiars i més de 200 nens. Una posterior llei del dictador Franco va dictar que tots ells tenien dret a ser enterrats a la seva cripta.

Actualment, el sepulcre acull poc més de 200 cossos, entre els quals es troben els de José Moscardó, llavors coronel i mxima autoritat militar a Toledo com a director de l'Escola Central de Gimnstica. També hi ha enterrat Jaime Milans del Bosch, de tan sols 21 anys durant el setge i conegut per sumar-se des de Valncia a l'intent del cop d'Estat d'Antonio Tejero el 1981.

L'últim enterrament a la cripta de l'Alcsser va tenir lloc l'any 2018, quan va morir el general de Brigada Federico Fuentes Gómez de Salazar, últim combatent de l'Alcsser de Toledo que quedava amb vida.

La situació de l'Alcsser est ara en el punt de mira després de l'aprovació de la llei de memria democrtica, que ja ha motivat l'exhumació del general franquista Gonzalo Queipo de Llano de la Basílica de la Macarena de Sevilla.

El Ministeri de Defensa és l'actual responsable de la gestió de l'Alcsser, seu del Museu de l'Exrcit de terra, i ha creat un comit encarregat d'estudiar l'aplicació de la llei de memria a totes les seus i aquarteraments de les forces armades.

Aquest comit seria l'encarregat d'estudiar l'exhumació de Moscardó i Queipo de Llano, tot i que fonts de Defensa van assegurar a Europa Press que encara no hi ha hagut ni tan sols una primera reunió per comenar a treballar en l'aplicació de la nova legislació.

La ministra Margarita Robles va puntualitzar en qualsevol cas que qualsevol actuació no ser immediata, ja que exigir un expedient en el qual la llei fins i tot contempla l'audincia a les parts afectades, la qual cosa allargaria el procés.

La llei de memria estableix que les restes mortals de "dirigents" del cop militar del 1936 no es podran quedar inhumats "en un lloc preeminent d'accés públic" que pugui afavorir "la realització d'actes públics d'exaltació, enaltiment o commemoració de les violacions de drets humans comeses durant la guerra o la dictadura".

CRIPTA TANCADA AL PÚBLIC

Actualment, la cripta de l'Alcsser es troba tancada al públic i no entra dins del recorregut del Museu de l'Exrcit. Els familiars dels enterrats només hi poden accedir a determinades hores quan el museu est tancat.

L'any 2018, abans de l'aprovació de l'actual llei de memria, el Govern central ja va negar que existís exaltació pública relacionada amb els militars enterrats a l'Alcsser ats que la cripta no és un dels espais inclosos en el discurs museolgic de l'espai.

Segons va sostenir llavors, considerava la cripta com un lloc privat, ja que "no era visitable pel públic en general i hi havia un procediment de visites només per a familiars dels enterrats, pel qual poden accedir a la cripta els dies en els quals el museu est tancat al públic".

MISSES DE LA GERMANOR DE L'ALCSSER

Existeix, a més, una Germanor de La nostra Senyora Santa Maria de l'Alcsser. "La Germanor respon al propsit ferm concebut durant el setge de l'Alcsser de Toledo de mantenir sempre vius els llaos de fraternitat cristiana i l'esperit patritic que va regnar en aquelles glorioses jornades", relata a la seva pgina web.

Entre les seves activitats, hi ha una processó anual entre la Catedral de Toledo i l'Alcsser i una missa al pati, tot i que un representant de la Germanor ha precisat a Europa Press que qualsevol dels seus actes futurs estar subjecte a l'autorització del Ministeri de Defensa.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés